Fa temps que el debat sobre l'extinció de l'home de neandertal —una espècie del gènere Homo— és sobre la taula. Fins ara els científics mai no havien acabat d'esclarir quan va desaparèixer i quines van ser les seves interaccions amb els humans moderns. La major part d'estudis establien que els neandertals van arribar a Europa abans que els humans moderns i suggerien que s'hi van estar fins fa 35.000 anys. Però ara, nous estudis conclouen que algunes de les restes fòssils de neandertals analitzades a Europa són alguns mil•lennis anteriors.

Les noves tècniques de datació —que inclouen l'anàlisi d'ultramolècules per poder examinar material orgànic sense material contaminant— permeten argumentar que aquests espècimens eren més antics. Científics de la Universitat d'Oxford han estudiat 40 jaciments paleolítics del continent europeu i han pogut determinar que els nostres cosins genètics van desaparèixer d'Europa fa entre 41.000 i 39.000 anys. "Crec que és el primer cop que tenim una data realista sobre l'extinció dels neandertals d'Europa", ha explicat el professor Tom Higham. De fet, el nou estudi suggereix que els humans moderns i els neandertals van coexistir durant prop de 5.400 anys i que la seva extinció no va ser tan ràpida com es pensava. Fins i tot, les dues espècies haurien pogut interactuar culturalment i genèticament. Per això Higham apunta que "l'extinció dels neandertals hauria estat més complexa del que es pensava fins al moment". Ara, l'objectiu de l'equip científic és ampliar el radi geogràfic de l'estudi per analitzar jaciments d'Àfrica i l'Orient Mitjà.