Subscriu-t'hi
Actualitat

En record d'Antoni Muñoz

Recordem l'historiador del 1714, mort divendres, amb una crònica personal de Josep Catà i Tur

Josep Catà i Tur
28 de maig de 2018
Antoni Muñoz, a la dreta, amb Josep Catà i Tur
Antoni Muñoz, a la dreta, amb Josep Catà i Tur

Què ho fa que un home nascut a Valladolid el 1947, professor de matemàtiques, decideixi dedicar els seus millors anys de la seva vida a l’estudi de la història catalana dels segles XVII i principis del XVIII? Sobretot, la seva vinculació amb Catalunya, ja definitiva l’octubre de 1984, quan va aterrar a l’Institut Barri del Besòs, on coincidiria amb qui signa.

L’ambient obert de l’Institut i el seu arrelament al barri el captivaren des de l’inici i la seva cinefília el dugué a col·laborar en la filmació d’un reportatge, centrat en la història de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals. Allà hi va descobrir una població que sempre plantava cara a les tiranies. Estic convençut que aquesta experiència el va motivar fer la recerca a l’Archivo de Simancas. Sobretot la relacionada amb l’època abans esmentada.

Cap al 1995, ens va demanar als membres Departament d’Història de l’Institut l’opinió sobre un esborrany fruit de les seves recerques. Era interessant i acordarem que jo mateix col·laborés amb ell. El seu desig principal era fer arribar a com més gent millor la informació que descobria.

L’atzar va fer que en José Luis Martín Ramos, llavors a l’equip de redacció de l’'Avenç', ens donés un cop de mà i ens publiqués 'Barcelona: l’impacte urbanístic de la guerra de Successió', al febrer de 1997; i 'Presos d’Estat de l’Onze de Setembre: un parell de notes', pel setembre de 1998. Al mateix temps, en Joan Roca, actual director del MUHBA, llavors també professor de l’Institut Barri del Besòs, propicià la publicació, l’any 1997, de la comunicació 'Les estratègies repressives a la Cort de Felip V i la ciutat de Barcelona, 1715-1716', presentada en el Congrés organitzat per l’Institut Municipal d’Història de Barcelona uns mesos abans.

Col·laboració amb el Memorial 1714
Assabentat d’aquestes publicacions, el Memorial 1714 ens va proposar que col·laboréssim en la redacció dels textos de l’exposició 'L’intent d’anorrear un poble...1714-1725...'. La feina quedà conclosa entre els anys 2001 i 2002 i tingué dos inputs importants: la insistència del Memorial 1714, amb el seu president, en Jordi Miravet, al capdavant, per tal que miréssim de publicar un llibre sobre la repressió borbònica a partir de 1714, i la coneixença feta amb en Jordi Peñarroja, escriptor i fotògraf, que va esdevenir un gran amic i un suport important. Finalment vam editar, l’any 2005, 'Repressió borbònica i resistència catalana (1714-1736)'. Precisament el Memorial 1714 facilità que acordéssim amb Rafael Català Dalmau que s’encarregués de la seva distribució. Aquesta relació també fou l’inici d’una gran amistat.

Després d’una trentena llarga d’articles, ponències i comunicacions; d’un total de sis llibres, i de desenes de xerrades, en Toni, de forma discreta, tal com era, ens ha dit adéu. Li devem molt: conèixer el caràcter i la intensitat de la repressió a partir de 1714; reforçar la idea que era una lluita entre absolutisme i pactisme representatiu (no pas entre nacions en sentit modern); demostrar l’existència d’una diplomàcia paral·lela de Felip V, encapçalada pel comte de Bergeyck, en les negociacions prèvies a la pau d’Utrecht; fer palès el paper de la Ciutadella de Barcelona en la planificació del domini sobre el Principat; posar de manifest el patiment de la població catalana durant i després del conflicte de 1705-1715... Déu n’hi do. La llista hauria continuat si l’atzar li hagués concedit més temps. Se’l mereixia.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto