Subscriu-t'hi
NO EREN BRUIXES. EREN DONES
Recuperem la memòria de totes les dones jutjades i executades per bruixeria, un crim inexistent. Signa el manifest
Recuperem la seva memòria. Signa el manifest
Actualitat

Es confirma l'existència d'una ruta comercial atlàntica en època romana

L'estudi d'àmfores romanes trobades des de la península Ibèrica fins a Alemanya i la Gran Bretanya demostren l'existència d'un comerç entre les costes atlàntiques

Carla Galisteo
9 de gener de 2014
Àmfores
Àmfores
Un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha recollit noves evidències arqueològiques que confirmen l'existència d'un comerç d'aliments entre les costes atlàntiques en l'època romana. L'estudi ha arribat a aquesta conclusió gràcies a la troballa i l'anàlisi de diversos conjunts d'àmfores i vaixells provinents de les costes de la península Ibèrica, el nord-oest de França, Holanda, Alemanya i la Gran Bretanya.

La ruta comercial s'hauria desenvolupat des del segle I aC, en època de l'emperador August, fins al segle III dC. Durant l'estudi, els investigadors han constatat que la majoria d'àmfores localitzades al llarg de la costa atlàntica són d'origen peninsular, sobretot de les províncies Bètica i Tarraconensis. Més del 70% de les àmfores trobades a 103 jaciments romans de Gran Bretanya provenien de la península Ibèrica, i entre elles predominaven les àmfores d'oli del Guadalquivir, de garum de Cadis i de vi de Catalunya i del sud d'Espanya.

Aquests descobriments ja proporcionaven unes primeres hipòtesis de l'existència d'aquesta ruta, que s'han completat de manera concloent amb noves dades obtingudes a diverses ciutats romanes de les costes alemanyes i holandeses, on s'ha localitzat una quantitat d'àmfores peninsulars molt destacable. Les informacions proporcionades per les àmfores s'han complementat, a més, amb les que ja s'havien obtingut d'altres materials extrets de vaixells naufragats al llarg de la costa atlàntica.

Han col·laborat en el projecte de la UAB les universitats de Barcelona (UB), de Nimega (Holanda), de Lisboa (Portugal) i de Munic (Alemanya), així com l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC).

Subscriu-t'hi

Portada del número 230 del SÀPIENS (maig 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 230 del SÀPIENS (maig 2021)

La vida privada de Napoleó

Fill, germà, marit, pare... En el dos-centè aniversari de la seva mort desvelem com era l'home que hi ha rere el mite

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto