El Museu Arqueològic Nacional d'Espanya (MAN) ha escanejat quatre mòmies de la seva col·lecció en un equip de tomografia computada de l'Hospital Universitari Quirónsalud de Madrid, en el marc d'un projecte pioner a l'Estat per millorar el coneixement de l'anatomia de les mòmies i obtenir informació sobre el seu context històric.

Entre la tarda de diumenge i la matinada de dilluns, les quatre mòmies van ser traslladades, analitzades amb un equip de tomografia computada de nova generació i tornades al museu. El resultat de l'escaneig és una representació volumètrica i tridimensional realitzada a partir de més de 2.000 imatges transversals.

Una primera observació de les imatges de molt alta resolució dels cossos ha mostrat detalls inèdits de la seva fisonomia, que necessitaran a partir d'ara una anàlisi minuciosa per determinar possibles causes de la mort, malalties i hàbits de vida, entre altres factors.

Dues de les mòmies seleccionades pertanyen al període ptolemaic (332 aC - 30 aC). La primera d'elles correspon a Nespamedu, sacerdot d'Imhotep el Gran, i procedeix de la necròpolis de Saqqara (Memfis); la segona pertany a una dona adulta; la tercera, datada entre el 845 aC i el 664 aC, s'ha identificat fins ara com una dona jove que va viure durant el tercer període intermedi, i l'última mòmia és l'exemplar guanxe millor conservat que hi ha al món. Va ser trobada el 1776 al barranco de Erques, a Tenerife.

Els resultats de l'estudi formaran part del documental ‘La historia secreta de las momias', coproduït per RTVE i Story Producciones, que s'emetrà el 2017.