Subscriu-t'hi
Actualitat

Escanegen en 3D quatre mòmies del Museu Arqueològic Nacional espanyol

L'estudi, pioner a l'Estat, ha permès obtenir imatges d'alta resolució dels cossos de tres mòmies egípcies i una mòmia guanxe

Daniel F. Galeote
7 de juny de 2016
Escàner 3D de la mòmia de Nespamedu -  MAN
Escàner 3D de la mòmia de Nespamedu - MAN
El Museu Arqueològic Nacional d'Espanya (MAN) ha escanejat quatre mòmies de la seva col·lecció en un equip de tomografia computada de l'Hospital Universitari Quirónsalud de Madrid, en el marc d'un projecte pioner a l'Estat per millorar el coneixement de l'anatomia de les mòmies i obtenir informació sobre el seu context històric.

Entre la tarda de diumenge i la matinada de dilluns, les quatre mòmies van ser traslladades, analitzades amb un equip de tomografia computada de nova generació i tornades al museu. El resultat de l'escaneig és una representació volumètrica i tridimensional realitzada a partir de més de 2.000 imatges transversals.

Una primera observació de les imatges de molt alta resolució dels cossos ha mostrat detalls inèdits de la seva fisonomia, que necessitaran a partir d'ara una anàlisi minuciosa per determinar possibles causes de la mort, malalties i hàbits de vida, entre altres factors.

Dues de les mòmies seleccionades pertanyen al període ptolemaic (332 aC - 30 aC). La primera d'elles correspon a Nespamedu, sacerdot d'Imhotep el Gran, i procedeix de la necròpolis de Saqqara (Memfis); la segona pertany a una dona adulta; la tercera, datada entre el 845 aC i el 664 aC, s'ha identificat fins ara com una dona jove que va viure durant el tercer període intermedi, i l'última mòmia és l'exemplar guanxe millor conservat que hi ha al món. Va ser trobada el 1776 al barranco de Erques, a Tenerife.

Els resultats de l'estudi formaran part del documental ‘La historia secreta de las momias', coproduït per RTVE i Story Producciones, que s'emetrà el 2017.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto