"Durant uns minuts, sentireu bategar la història!". Amb aquestes paraules, el Museu d'Història de Catalunya presenta el nou pòdcast SOM, una proposta d'àudio digital i periòdica que ha impulsat per donar a conèixer diferents períodes de la història catalana d'una forma divulgativa i didàctica. El programa se submergeix en alguns dels episodis clau de la història del país a través d'experiències de vida, de conflictes, de guerra, de repressió i exili, però també de progrés, d'idees, de valors i d'esforços col·lectius.
SOM vol acostar la història a la ciutadania d'una manera entretinguda, alhora que posa en valor la riquesa del patrimoni històric del nostre país i dona a conèixer les activitats i els continguts del Museu. Cada mes podreu escoltar-ne un nou episodi des de les plataformes Ivoox, Spotify i Apple, començant per la història dels Català, tres fotògrafs d'una mateixa família que van protagonitzar l'exposició Els Català, fotògrafs d'un segle.
Episodi 1. Els Català, fotògrafs d'un segle
Durant el segle XX i començaments del segle XXI, tres membres de la família Català desenvolupen la seva feina com a fotògrafs. Es tracta de Pere Català i Pic i els seus fills: Pere i Francesc Català-Roca. Tots ells neixen a Valls i es traslladen a Barcelona a principis dels anys trenta. Són els anys de la Segona República i, és clar, de la Guerra Civil.
Episodi 2. Tràfic d'esclaus a Catalunya
L’esclavitud va estar present a Catalunya des de l'edat mitjana. A la Barcelona dels segles XIV i XV, entre un 10% i un 15% de la població era esclavitzada. Ja a l'edat moderna, els negocis que es van establir amb el nou continent van propiciar el naixement d'una indústria molt lucrativa que va continuar vigent fins ben entrat el segle XIX: el tràfic d'esclaus. Quins van ser els noms més destacats d'aquesta pràctica? Fins a quin punt la prosperitat del segle XIX va estar relacionada amb l'esclavatge?
Episodi 3. El poble jueu a Catalunya: mite i realitat
La història del poble jueu a Catalunya ens ha arribat sovint envoltada de tòpics i falsos mites. La persecució a què van estar sotmesos en alguns periodes històrics i la seva relació amb el comerç va generar un relat parcial i força inexacte.
Episodi 4. La vaga de 'La Canadenca' i els anys del pistolerisme
L’any 1919, Barcelona viu immersa en una crisi que colpeja especialment les classes treballadores. El preu dels productes bàsics s’ha disparat i els conflictes sindicals són cada cop més violents. Són els anys del pistolerisme, i també els anys de personatges mítics del sindicalisme com Salvador Seguí, el Noi del Sucre. Enmig d’aquest clima de violència, precarietat i crisi social, tindrà lloc la famosa vaga de la Canadenca.
Episodi 5. Republicans a Mauthausen, la lluita per la supervivència
L’any 1938, el Tercer Reich de Hitler crea el Camp de concentració de Mauthausen, on inicialment tanca els opositors polítics i, posteriorment, altres col·lectius. Més de 7.000 republicans procedents de la península van anar a parar a aquest camp, on els interns patien jornades maratonianes de feina a la pedrera. Per parlar de Mauthausen, el Museu d’Història de Catalunya es troba amb Rosa Toran, historiadora i especialista en camps nazis, singularment de la vida dels republicans a aquests camps.
Episodi 6. El servei domèstic a Catalunya: una història desconeguda
El servei domèstic va jugar un paper important en el creixement econòmic de Catalunya i, alhora, va ser un bon termòmetre de l’evolució de les classes acomodades. Malgrat això, va ser relegat a un segon pla, i durant molt de temps va ser menystingut també com a tema d’investigació. Als darrers anys, però, diferents estudis han posat l’accent en aquestes activitats, que sovint eren desenvolupades per dones.
Episodi 7. Si les joguines parlessin...
Les joguines ens ha acompanyat des de sempre: podem trobar-les en la cultura grega, romana, ibera... Els materials canvien i les tècniques evolucionen, però fa mil·lennis que juguem amb elles. Són objectes que parlen de nosaltres, de la nostra societat. I són també un reflex dels nostres valors i preocupacions, d’allò que som i també del que voldríem ser. Per això constitueixen un testimoni de primer ordre de la història i com a tal mereixen un estudi rigorós.
Episodi 8. Dones al front de guerra
L'esclat de la Guerra Civil espanyola, l'any 1936, va comportar la mobilització de milers de catalans que van deixar-ho tot per anar al front i lluitar per la defensa de la República. Però sovint s'ignora que també van ser moltes les dones que es van sumar a la lluita armada. Aquest episodi pretén recuperar la memòria d'aquestes dones i el seu paper a primera línia de batalla i a la rereguarda.
Episodi 9. La Setmana Tràgica
Entre el 26 de juliol i el 2 agost del 1909, el reclutament de joves obligats a anar a la guerra del Marroc va provocar una revolta antimilitarista i anticlerical a diverses ciutats catalanes. El fet que els fills de les famílies riques poguessin comprar l'exempció d'incorporar-se a files pagant una quantitat fora de l'abast de les classes humils va incrementar el sentiment d'injustícia. Tot plegat va portar a una gran vaga general que va acabar derivant en una revolta popular. Com a conseqüència, Barcelona va convertir-se en un autèntic polvorí.
Episodi 10. Gitanos catalans i la rumba gitana
La mirada al passat del poble gitano des d’una vessant històrica té com a característica la seva forta tradició oral i el fet que no hi ha testimonis escrits sobre les seves vivències internes. Les institucions gitanes són les mateixes persones. Per això avui hem volgut acostar-nos al poble gitano de la mà de Sicus Carbonell: ell és artista professional, cantant de rumba i director d’un exhaustiu documental titulat Gitanos Catalans!
Episodi 11. Els sarraïns a Catalunya
Principis del segle VIII. El regne visigot, que ocupa bona part de la Península ibèrica, es troba en declivi. Aquest context de feblesa l’aprofitaran els sarraïns, nom amb què la cristiandat va anomenar els àrabs que es van expansionar per tot el nord d'Àfrica, l'Orient Mitjà, l'Àsia Menor i gran part de la península durant l'edat mitjana. L’arribada dels sarraïns comporta la irrupció també d’una nova religió: la musulmana, fundada pel profeta Mahoma a principis del segle VII.
Episodi 12. Catalunya, terra de pirates
Entre els segles XVI i XVIII, Catalunya va ser terra de pirates: durant centenars d’anys la seva costa va ser atacada per corsaris de totes les nacionalitats mediterrànies. Les Terres de l’Ebre, l’actual Costa Brava, el Maresme... són molts els municipis costaners que en algun moment van patir atacs pirates. Això va modificar l’aspecte del litoral, que es va omplir de torres i construccions militars defensives, moltes de les quals encara esquitxen la línia de la costa.
Episodi 13. Història del vestit a Catalunya
La indústria del tèxtil va ser un capítol inseparable de la història de Catalunya. Lligat a aquesta indústria, la moda va ser, i encara ho és, un episodi clau. En aquest camo són coneguts els noms de Pedro Rodríguez, Carme Mir, Toni Miró o Pedro Rovira, però ja no ho són tant altres com Madame Berbegier, Teresa Solà o Augusta Zagri. Al segle XIX es comença a configurar el que posteriorment serà l’embrió de l’alta costura. A poc a poc, es passarà del treball anònim a l’etiqueta. Del taller a la passarel·la. Aquest episodi ofereix una aproximació a l'evolució de la moda a casa nostra de la mà de veus referents en el sector.
Episodi 14. Espiritistes i lliurepensadores
A principis del segle XX, Catalunya vivia una època convulsa de vagues, reivindicacions, canvis socials... Era l’època de la Setmana Tràgica, de la vaga de la Canadenca, de moviments artístics importants, del pistolerisme! En aquest context, va arribar a casa nostra l’espiritisme, ja popular a Europa. Més enllà de les creences implícites en aquest moviment, l’espiritisme va crear un nou espai d’expressió i de cooperació per a moltes dones, que veien per primer cop una escletxa per compartir les seves inquietuds, per qüestionar les doctrines oficials i, per què no, per reivindicar el paper de la dona com a impulsora. Recordem aquest moviment i aquestes dones, la majoria d'elles oblidades per la història.
Episodi 15. Arqueologia del conflicte
L’arqueologia del conflicte és una branca de l’arqueologia que es dedica a estudiar tot allò que té a veure amb l’exercici de la violència. No només pel propi conflicte, sinó per totes les conclusions i implicacions socials que se’n deriven. A Catalunya, com a escenari de batalles importants i d’enfrontaments entre comunitats, tenim un bon grapat d’exemples. Ens aproximem a l’arqueologia del conflicte de la mà de Jordi Principal, director del Museu d’Història de Catalunya i també investigador amb una llarga trajectòria en el camp de l’arqueològica clàssica.
Episodi 16. Les exiliades de 1939
Durant els darrers mesos de la Guerra Civil, milers de dones es van veure obligades a fugir de Catalunya soles o amb les seves famílies. Amb els homes al front, empresonats o morts, la càrrega de responsabilitat d’aquestes dones va ser encara més feixuga. La immensa majoria va quedar en una situació de sobtada precarietat i de pura lluita per la supervivència, amb dos grans enemics a la vista: el règim franquista i l’amenaça nazi. Per això, entre elles van teixir un fil de solidaritat i col·laboració mútua. Les recordem amb la investigadora Teresa Fèrriz, comissària de l'exposició Exiliades: els fils vermells entrellaçats que va organitzar el Museu de l’Exili de la Jonquera.
Episodi 17. Treball infantil a les fàbriques tèxtils de Barcelona
Barcelona va ser un important focus de la indústria tèxtil. Les indianes feien furor i les fàbriques que elaboraven aquest material treballaven a tota màquina. I en aquest context, el treball infantil estava a l’ordre del dia. Tant és així que en algunes factories el 70% dels empleats eren menors de quinze anys. Ens traslladem a les acaballes del segle XVIII i principis del XIX, en la qual prop del 15% de nens i nenes de 7 a 15 anys treballaven a una fàbrica d’indianes, acompanyats de Martín Iturralde, doctor en Història Contemporània i especialista en treball infantil.
Episodi 18. Fosses comunes de la Guerra Civil: una història per descobrir
La Guerra Civil espanyola va deixar un rastre de centenars de milers de morts, però també de desapareguts, molts dels quals van acabar en una fossa comuna. Tot i que han passat ja 85 anys des de la fi del conflicte, el cert és que queden moltes incògnites per resoldre. A més, en molts casos ha faltat metodologia científica a l'hora d'obrir les fosses comunes: les exhumacions rigoroses són relativament recents. Abordem aquesta qüestió amb dos autèntics especialistes: Queralt Solé, professora d’Història Contemporània a la UB i investigadora en aquest camp específic, i Jordi Ramos, arqueòleg de l’empresa Àtics amb una dilatada experiència en exhumacions.
Episodi 19. Arqueozoologia: una altra manera d’acostar-nos a la història
L’arqueozoologia és una disciplina que estudia les restes de fauna en contextos arqueològics. És una especialitat força desconeguda, tot i que aporta informació de gran valor. Gràcies a aquesta disciplina, podem saber més sobre els costums alimentaris d’èpoques passades; sobre els canvis socio-econòmics o sobre els models d’explotació ramadera, per exemple. Ens hi endinsem amb Sílvia Valenzuela Lamas, arqueòloga, especialista en arqueozoologia i científica titular al CSIC, a la institució Milà i Fontanals d’investigació en Humanitats.
Episdi 20. Amàlia Alegre i la revolta de les dones de 1918
És el 10 de gener de 1918, un hivern especialment fred. El preu del carbó, així com altres productes bàsics de primera necessitat, ha pujat de manera considerable. Europa viu el final de la Gran Guerra i la majoria de la població pateix les conseqüències de l’especulació i la inflació. En aquest context, l’Amàlia Alegre, mestressa de casa, agafa un paper i escriu: "Ciudadanas de atarazanas, manifestaros pacíficamente". El penja al carrer de l’Om, l’actual barri del Raval, per emplaça les dones a marxar fins a Govern Civil i exigir una baixada del preu de les subsistències. És l’inici d’una revolta exclusivament femenina que durarà dues setmanes.
Episodi 21. La febre dels cromos
En una època on l'accés a la informació era limitat, els cromos es van convertir en autèntics tresors. Sense llibres, ni biblioteques a l’abast de tothom, les cromolitografies es van convertir en una finestra al món: des dels seus inicis com a simples targetes publicitàries, fins a convertir-se en objectes cobejats per nens, però sobretot, per adults. De fet, encara avui és habitual trobar-se col·leccionistes de totes les edats fent intercanvi al Mercat de Sant Antoni de Barcelona un diumenge al matí.
Episodi 23. Feminització de la indústria a Barcelona
El 1930, Barcelona va superar el milió d’habitants, després d’un segle de creixement demogràfic basat en la immigració. Es calcula que més de la meitat de la població d’aleshores havia nascut fora de la ciutat. I podem dir, a més, que aquesta immigració era principalment femenina: 118 dones per cada 100 homes. La Barcelona emmurallada començava a créixer més enllà, el que va portar moltes dones joves a treballar com a servei domèstic a les cases de l’Eixample i, més tard, a ocupar llocs de treball a les fàbriques, o fins i tot, en feines ambulants. La dona es va convertir en la mà d’obra principal de sectors industrials de la ciutat com la metal·lúrgia. Però, en quines condicions?
Episodi 24. Arqueologia dels camps de batalla
Per algunes zones del nostre territori, un dia van passar milers de soldats. En algunes èpoques, protegits per grans armadures i acompanyats amb el so dels tambors i els canons i, en altres, amagats entre trinxeres. Dels romans a la Guerra Civil, passant per la Guerra de Successió, els conflictes bèl·lics han quedat sepultats per capes de sorra, vegetació o construccions, però també de munició, de monedes i de molts altres objectes que, avui, ens donen molta informació. Quines evidències científiques s’amaguen als camps de batalla catalans? On estan ubicats? I el més important: què ens poden explicar?
Episodi 25. Microhistòria: posant noms i cognoms a la Història
La història a petita escala. Posar la lupa per descobrir un episodi concret en la vida d’una persona, o d’una família; un capítol d'allò que ha pogut passar al carrer del nostre poble; un fragment d’una carta que es va enviar en un moment clau per al país. Encaixar cada petita peça ens permet construir una mirada més conscient i real del nostre passat. És el que anomenem microhistòria. Tot suma en el moment de preservar, entendre i difondre la nostra memòria col·lectiva.
Episodi 26. Una aproximació a la història de l'homosexualitat
Existia l’homosexualitat a l’antiguitat? Com es vivia la diversitat sexual a l’època clàssica? Era acceptada una certa llibertat sexual a l’Edat Mitjana? En aquest episodi parlem de com s’ha tractat l’homosexualitat i els col·lectius LGTBIQ+ des d’una perspectiva històrica, des de les primeres evidències d’unions entre persones del mateix sexe fins a diferents episodis que van marcar el segle XX.
Episodi 27. L’evolució de la salut mental al llarg de la història
Durant la prehistòria, es creia que molts dels símptomes d’un trastorn mental es devien a la possessió d’un esperit maligne. Per això, es feien trepanacions i, fins i tot, s’utilitzaven plantes per calmar els seus efectes. En altres èpoques, parlar d’un trastorn mental era parlar de bruixeria. I, sovint, s’ha mantingut una fervent relació entre el dimoni i la bogeria. Sigui com sigui, els problemes de salut mental sempre han despertat rebuig, por i poca comprensió al llarg de la història.
Episodi 28. Colònies industrials a Catalunya: el cas de la Colònia Sedó
Catalunya, segle XIX: el cotó s’imposa com una indústria de consum, igual que a la resta d’Europa. És una fibra fàcil de teixir i més econòmica. Els empresaris no trigaran a explotar el seu potencial i a beneficiar-se d’aquest creixement econòmic. Cal, però, produir en massa. I això implica aconseguir més mà d’obra, que es concentarà en les colònies industrials. Colònies com la Güell o la Sedó es convertiran en un pas cap a la modernitat.
Episodi 29. Les infermeres de les Brigades Internacionals a Vic
Hospital Internacional de Vic, abril de 1938, en plena Guerra Civil. Aquest és un dels punts estratègics escollit per les Brigades Internacionals per establir-s’hi. Es tracta d’una ciutat allunyada del front de batalla, que inicialment no és blanc de bombardejos i que es troba enmig d’una zona agrícola. Però res més lluny de la realitat: personal sanitari, treballadors i malalts acabaran compartint un espai en el qual curació i supervivència aniran de la mà. Aquest hospital, com també d’altres, buscarà jugar un paper clau en la unitat militar de la lluita antifeixista. I les infermeres hi tindran molt a dir.