La 'Trench Pen' era la ploma de trinxera que estalviava als soldats nord-americans que van participar en la IGM haver de dur tinters a la motxilla. El sistema que feien servir era senzill: si barrejaves aigua en unes pastilles que havia dissenyat la casa Parker, obtenies de manera instantània, tinta líquida. Alguns empresaris, atents a aquest revolucionari instrument d'escriptura, van idear la possibilitat de fabricar-les tant a Europa com a l'Estat espanyol.

A la segona meitat dels anys vint, tot i que el mercat era molt incipient i estava monopolitzat sobretot per les marques estrangeres, a Vicente Martín, un emprenedor de Segòvia que vivia a Barcelona, se li va acudir la idea d'importar de l'estranger totes les peces que componien una ploma i fer-ne el muntatge directament al seu taller. El responsable de vendes de Martín era Josep Vila Sivill.

Nascut a l'Anoia però resident des de feia molts anys al barri de Sant Martí, Vila Sivill estava molt introduït en els cercles culturals barcelonins i col·laborava amb l'agrupació cultural Atlàntida. A més, compartia amb Joan Cornudella, els germans Badia, Daniel Cardona i Josep M. Batista Roca els mateixos ideals separatistes des que havia vist els voluntaris catalans de la IGM lluitar al costat de l'Exèrcit francès amb una senyera a les baionetes.

Del Japó a Barcelona 
Després d'iniciar-se en el món de les estilogràfiques amb el segovià, el 1935 ell i el seu germà Pasqual van decidir establir-se pel seu compte i van muntar un negoci al carrer de Roger de Flor. Així van començar els viatges sovintejats a París per ampliar els seus coneixements. En un d'aquests viatges van entrar en contacte amb una empresa japonesa que fabricava plomes de gran qualitat i van deci dir comprar-los les peces i muntar-les al seu taller. El transport de la mercaderia va sortir per vaixell des del Japó fins a Vladivostok, on es va carregar en el Transsiberià fins a Moscou —un trajecte de més de 9.000 km!— i després fins a Barcelona. Quan les peces van arribar al taller de l'empresa Vila Sivill per procedir a les operacions d'acoblament, ja havien creuat mig món. Les plomes, de colors vistosos mai vistos, van tenir una gran acceptació. La comanda següent al proveïdor japonès seria un model més senzill per abaratir-ne el cost i oferir-ne a la població de menys poder adquisitiu per combatre l'analfabetisme.

També la Generalitat tenia per objectiu elevar el nivell cultural del país. Per això, amb l'esclat de la guerra civil, els dirigents del bàndol republicà van crear les Milícies de Cultura, integrades per mestres i professors que organitzaven escoles en trinxeres i casernes.

La cultura en temps de guerra 
En aquest context els germans Vila Sivill creien que s'havien de subministrar plomes a les tropes. Gràcies a la incorporació d'un soci capitalista, Baldomer Curià, i amb el beneplàcit de la Generalitat, van començar a enviar-se les primeres comandes de plomes Atlántida —les més econòmiques— al front.

Després de la guerra, i com que la política d'autarquia dificultava molt la importació de productes de l'estranger, els germans Vila Sivill i el seu soci van decidir produir íntegrament totes les peces de l'estilogràfica. Tenien el capital per fer-ho gràcies als beneficis obtinguts amb les vendes a les tropes de la Generalitat i també tenien l'experiència. Així doncs van buscar un local més gran i van demanar a l'Ajuntament permís per instal·lar-hi un electromotor, un tallador, uns torns, una polidora, un trepant, una serra, una forja, un electroventilador i tota la resta de maquinària que requeria una aventura com aquella. L'últim obstacle va ser aconseguir la llicència d'importació de galalita — un dels primers plàstics sintètics— imprescindible per fabricar algunes peces. Entre finals del 1940 i principis del 1941 aconseguien fabricar la primera ploma de l'Estat. A més hi van voler gravar el nom de Regia com a referència críptica a la Corona d'Aragó.

En els anys següents la ploma Regia i altres objectes d'escriptori de la mateixa empresa es vendrien massivament a les escoles i als ministeris de l'Espanya franquista. El Memorial Democràtic n'està preparant una exposició que s'emmarca dins la commemoració dels 80 anys de la guerra civil que organitza la Generalitat.