Els arqueòlegs que treballen a la costa egípcia, a la zona del mar Roig, han constatat que les restes arqueològiques trobades a Wadi al-Jarf corresponen als molls més antics de la història de la humanitat, amb 4.600 anys d'antiguitat. Formaven part del port que es va utilitzar durant el període del faraó Kheops (entre 2580 i 2550 aC) i que, de fet, va ser utilitzat per la construcció de la Gran Piràmide de Kheops.

També han trobat un ampli arxiu de papirs que donen informació sobre la construcció del port i els materials que s'hi comercialitzaven, així com la comptabilitat de les eines i els queviures que es distribuïen als homes que treballaven per al faraó. "Aquesta troballa és important perquè els papirs ens donen una idea de com funcionava l'Estat sota el regnat de Kheops en el moment de la construcció de la Gran Piràmide", ha explicat Pierre Taller, professor de la Universitat de la Sorbona i màxim responsable de l'equip d'arqueòlegs francoegipcis.

El port de Wadi al-Jarf, el més antic que es coneix, va estar en funcionament durant poc temps. El professor Taller apunta que era una instal·lació purament estatal que permetia viatjar directament a les mines del Sinaí, a l'altre costat del golf de Suez. Es tractava d'un port construït amb pedra calcària i amb diverses construccions al seu voltant.

La zona arqueològica del mar Roig es coneix des dels anys 50, però, tot i això, les investigacions es van interrompre amb la crisi de Suez. No va ser fins al 2011 que els arqueòlegs van ser conscients de la importància de les restes que es trobaven a la zona.