Entre 1937 i 1939, l'Aviazione Legionaria de Mussolini —que disposava de més de 750 avions— va bombardejar Catalunya. L'acció va destruir parcialment 181 pobles i centres urbans, va afectar principalment la població civil i es va saldar amb gairebé 5.000 morts, la meitat dels quals a Barcelona. A diferència de les autoritats alemanyes, els italians mai no han pagat compensacions, ni han demanat perdó pels bombardejos de la Guerra Civil Espanyola. Per fer un gir a la situació, fa dos anys l'Associació AltraItalia —formada per italians antifeixistes residents a Barcelona— va presentar una querella per crims de guerra i va denunciar els comandaments de l'exèrcit italià al•legant el factor decisiu d'aquella intervenció militar de Mussolini per al triomf de l'aixecament franquista. La demanda va ser desestimada pel Jutjat d'Instrucció número 28 de Barcelona, però l'Audiència va ordenar reobrir el cas.

La querella és molt difícil que prosperi perquè l'Estat italià s'ha negat a proporcionar a la titular del jutjat barceloní la llista dels membres de l'aviació italiana que van participar en els bombardejos. Si més no, aquesta és la resposta que ha donat la Corte di Appelo di Roma, argumentant que els arxius del Ministeri de Defensa "no es poden actualitzar". De fet, fins al moment només s'ha aconseguit identificar un pilot viu d'entre els que van formar part de l'aviació italiana de Mussolini. Es tracta de Luigi Gnecchi, de 101 anys, que l'any passar va ser homenatjat per les autoritats d'Itàlia. Aquest mes de gener, en un interrogatori, l'expilot va confirmar que havia estat enviat a Espanya entre 1937 i 1938, tot i que, segons ell, es va limitar a fer vols de reconeixement. Malgrat la resposta de la Corte di Appelo di Roma, els advocats de l'Associació AltraItalia no volen donar per perduda la batalla i estan pendents que la titular del jutjat de Barcelona acordi l'enviament d'un historiador expert que pugui analitzar els arxius italians.