Si parlem d'una esterilització forçada i practicada a persones malaltes, alcohòliques, epilèptiques, sordes o dependents, potser pensem immediatament en l'Alemanya nazi. No obstant això, la Llei d'Esterilització va ser implantada als Estats Units i va convertir-se en la font d'inspiració de governants com Hitler.

A principis del segle XX, la potència nord-americana va permetre que els diversos estats que la componen aprovessin la Llei d'Esterilització per aplicar-la als éssers humans ‘socialment inadequats'. L'objectiu? Si es posava fi a la descendència de persones criminals o cegues, entre d'altres, es posaria fi a aquestes característiques i es podria assolir la ‘societat ideal'. I com es faria? A través d'un programa basat en l'eugenèsia, la filosofia social que defensava la millora de les característiques genètiques mitjançant diverses formes d'intervenció manipulada i mètodes selectius d'éssers humans.

No hi ha xifres exactes sobre el total de víctimes, tot i que el ‘Projecte de justícia per a les víctimes d'esterilització' parla de prop de 60.000 persones afectades. Aquesta organització també ha anat publicant altres xifres interessants: Carolina del Nord i Virgínia –últim estat a derogar la llei el 1979– compensen les víctimes amb 50.000 i 25.000 dòlars, respectivament, per la vulneració dels seus drets humans.