Subscriu-t'hi
Actualitat

La Comissió de la Dignitat commemora el seu 15è aniversari

Ho farà amb un sopar el divendres 16 de juny, en el marc de la Nit de la Memòria

Redacció
13 de juny de 2017
'Papers de Salamanca' -  CAT ANC Arxiu de Gestió (A. Pascual)
'Papers de Salamanca' - CAT ANC Arxiu de Gestió (A. Pascual)

La Nit de la Memòria se celebra aquest divendres a Barcelona i commemora el 15è aniversari de la fundació de la Comissió de la Dignitat. La vetllada, que tindrà lloc al restaurant Pomarada (passeig de Gràcia, 78), servirà per fer balanç de la tasca feta fins avui amb l'assoliment de la restitució de la major part dels documents requisats a institucions, entitats i persones de Catalunya, i per remarcar com des del 2014 la restitució dels documents a Catalunya s'ha aturat malgrat els advertiments que ha fet el relator de les Nacions Unides Pablo de Greiff a l'Estat espanyol.

Enguany, la Comissió dedicarà la Nit de la Memòria a rememorar i retre homenatge a les persones que el 1936, amb perill de la seva vida, van lluitar per tot Catalunya al costat del Departament de Cultura de la Generalitat -presidit per Ventura Gassol- pel salvament del patrimoni artístic i documental amenaçats pels actes vandàlics que es van produir. Assistiran a l'acte els guardonats i familiars dels guardonats "In Memoriam"; Albert Velasco, conservador del Museu de Lleida, i comptarà amb la presència de la presidenta del Parlament i membre fundadora de la Comissió, Carme Forcadell. Per assistir-hi, aquí teniu més informació. La cita és a les 21 h.

La història dels 'papers de Salamanca'

En els mesos posteriors a l'entrada de les tropes nacionals a Catalunya a finals de la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, es van començar a buidar els arxius i les prestatgeries d'entitats de tota mena, de les institucions de la Generalitat, dels ajuntaments i de molts particulars: documentació administrativa, correspondència, llibres, cartells, fotografies... Aquesta tasca va començar a gran escala a Barcelona, l'endemà mateix de la caiguda de la ciutat, a mans de la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos.

Tota la documentació requisada va ser traslladada en vagons de tren fins a Salamanca, on es va manipular i classificar per tal de facilitar la tasca de persecució política dels defensors del règim democràtic i els opositors del règim franquista. De fet, va constituir una de les fonts bàsiques d'informació per al Tribunal Especial para la Represión de la Masoneria y el Comunismo, creat el 1940, i moltes de les sentències de mort que va dictar aquest tribunal s'havien fet d'acord amb la documentació confiscada.

Un cop reinstaurat un règim democràtic a l'Estat espanyol i recuperada la Generalitat de Catalunya, una de les primeres reivindicacions del Govern va ser el retorn dels seus arxius espoliats. Al llarg dels anys 80 es va catalogar curosament la documentació de la Generalitat, i el 17 de març de 1995 el govern del PSOE, presidit per Felipe González, va acordar restituir a la Generalitat els documents conservats a l'Archivo Histórico Nacional, Sección Guerra Civil.

La reacció airada de les autoritats salmantines (l'Ajuntament era del PSOE), amb la manifestació popular més gran de la història de la ciutat, va fer fer marxa enrere el govern socialista. "Son vuestros por derecho de conquista", va proclamar a la multitud l'intel·lectual Gonzalo Torrente Ballester aquell dia. Pel Reial decret 426/1999, de 12 de març, el govern espanyol, ja en mans del Partit Popular, va intentar blindar el dipòsit de documents a Salamanca, convertint-lo en Archivo General de la Guerra Civil Española, cosa que no havia estat mai i que només responia a la intenció de convertir un dipòsit policial en "Archivo". Malgrat la pressió de diferents partits catalans, el govern espanyol es nega de forma reiterada a retornar els documents robats i, a inicis de 2002, José María Aznar va anunciar que es prendria la determinació de blindar la permanència dels documents segrestats a Salamanca.

Naixement de la Comissió de la Dignitat

Davant aquesta situació, el juny de 2002 va néixer la Comissió de la Dignitat, una entitat amb l'objectiu principal d'aconseguir el retorn als seus legítims propietaris de tota la documentació confiscada per la dictadura franquista. Des d'un bon inici va treballar amb una activitat molt intensa per aconseguir el retorn dels 'papers' i també, amb el temps, per denunciar la pervivència del franquisme a l'Espanya constitucional.

La reclamació exigida públicament per la Comissió va comptar, entre altres suports, amb l'aval de la comunitat acadèmica internacional, encapçalada per personalitats tan distingides com Noam Chomsky, Francesco Cossiga, Rigoberta Menchú, Danielle Mitterrand, Adolfo Pérez Esquivel, Federico Mayor Zaragoza, Nawal el Saadawi o Mario Soares. Juntament amb més de 700 catedràtics i professors universitaris de tot el món, aquests pesos pesats de la intel·lectualitat mundial van fer costat a la Comissió en la seva reivindicació l'any 2002.

Davant la tergiversació del tema per part de bona part dels sectors polítics castellans, la Comissió va assumir la tasca d'anar a Salamanca a explicar les raons de la seva reivindicació basades en el sentiment de dignitat que suposa que hom recuperi una cosa que li ha estat robada. En un avió noliejat a França, es va fer un espectacular viatge amb més de 200 càrrecs públics catalans. Després, una delegació catalana va fer diversos actes públics d'explicació. A poc a poc, els sectors més democràtics de la ciutat es van mostrar a favor del retorn, malgrat alguna represàlia professional per part de la premsa local.

Una devolució parcial

La victòria del PSOE en les eleccions de 2003 i la investidura de José Luis Rodríguez Zapatero com a president del govern espanyol, amb el suport d'Esquerra Republicana de Catalunya, va obrir el camí cap a la satisfacció de les aspiracions de la Comissió.

El gener de 2006 es va produir el retorn de bona part dels documents, gairebé tots el de la Generalitat de Catalunya, malgrat els intents de darrera hora de l'Ajuntament de Salamanca d'impedir-ho per la via judicial. Però el nomenament d'un nou ministre de Cultura del govern espanyol, César Antonio Molina, va frustrar un cop més la devolució completa dels lligalls, motiu pel qual es van convocar nous actes i manifestacions.
Per aquest motiu, el 21 d'octubre de 2007 es va celebrar un gran acte al Palau Sant Jordi de Barcelona en el marc de la campanya 'La Nació Catalana diu PROU, volem tots els papers!'. El Palau es va omplir i molta gent no hi va poder entrar.

Un altre objectiu de la Comissió, que ara per ara encara no ha aconseguit l'èxit, és l'anul·lació dels processos contra els vençuts, que en molts casos es van fer sense cap garantia.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto