Subscriu-t'hi
Actualitat

La fosca història de Volkswagen

Els altres episodis polèmics del 'cotxe del poble'

Sònia Casas
25 d'octubre de 2016
Models vintage de Volkswagen restaurats -  DutchScenery (Thinkstock)
Models vintage de Volkswagen restaurats - DutchScenery (Thinkstock)
Es fa difícil de creure que la direcció de Volkswagen desconegués el truc mecànic descobert a la universitat de West Virginia que permetia emetre fins a 40 vegades el límit legal de Nox, un compost altament perjudicial relacionat directament amb l'asma i l'enfisema pulmonar. De fet, que la companyia menteix ho sabem de bon principi, ja que primer va dir que només hi havia 482.000 cotxes afectats i després resulta que n'eren 11 milions.

Ara bé, aquesta empresa nascuda a l'empara d'Adolf Hitler i la seva idea de fabricar un 'cotxe per al poble' (Volks-wagen en alemany), ha patit altres polèmiques, començant precisament per aquest estret vincle amb el III Reich. L'any 1998, supervivents de l'Holocaust van demandar a més de 10.000 companyies austríaques i alemanyes, entre elles Volkswagen, per haver-se aprofitat de les legislacions del govern nazi que permetien el treball forçat.

La demanda contra Volkswagen va prosperar gràcies a dos investigadors alemanys que van detallar com el fundador de la companyia, Ferdinand Porsche, havia aplicat el treball forçós en obrers provinents de camps de concentració. Aquesta mà d'obra, bona part estrangera, va ser sotmesa a maltractaments físics, desnutrició i mort prematura, com detalla el llibre, 'Volkswagen i els seus treballadors durant el Tercer Reich', on es veuen imatges de presoneres soviètiques i poloneses treballant descalces en ple hivern. Després d'anys de negar-se a reconèixer aquests fets, l'any 1999 Volkwagen finalment va dir que sí, que 20.000 presoners havien treballat a les plantes de la companyia durant la Segona Guerra Mundial, i va crear un fons de compensació per als supervivents de l'Holocaust.

Algú podria pensar que aquella conjuntura va ser un moment excepcional però resulta que durant la dictadura militar brasilera, entre els anys 1964 i 1985, de nou un grup de treballadors de la planta de Volkswagen a Sao Bernardo do Campo -una localitat propera a Sao Pablo en la qual justament va fer carrera com a sindicalista Lula da Silva- van patir tortures i detencions arbitràries perquè la companyia era còmplice del govern mililtar i denunciava els sindicalistes d'esquerres i aquells que es mostraven crítics amb el govern.

Ja ben entrat el segle XXI, diversos alts executius de Volkswagen van haver de renunciar al seu càrrec en descobrir-se que havien subornat membres del consell federal perquè recolzessin una polèmica sèrie de reformes i acomiadaments l'any 2005. Per reblar el clau, molts d'aquests suborns es van finançar amb el servei de prostitutes pagades amb diners de la companyia.

Ara bé, la resta de companyies automovilístiques no se salven de les males praxis. De fet, la majoria d'elles ha intentat reiteradament saltar-se les regulacions vinculades al sector automovilístic, regulacions que ja de per si són molt laxes donada l'excessiva influència d' aquesta indústria sobre governs i organismes reguladors. A tall d'exemple, quan els EUA van mirar d'acabar amb el diesel pels seus efectes nocius en la salut, la indústria europea, especialment l'alemanya, va impulsar un 'new diesel' que es va presentar dient que era menys contaminant quan, en realitat, contamina el mateix. Amb tot, aquest fals ecodiesel s'ha estès arreu amb la complicitat dels governs i un vergonyós silenci mediàtic que permet que continuem consumint marques suposadament rigoroses, fiables i èticament responsables. I el problema és que ho seguirem fent, perquè som de memòria curta i maleable i els eficients departaments de màrqueting i relacions públiques ho saben.

Article publicat a la revista Valors del mes de novembre.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto