QUIN VA SER L'EQUIP DEL RÈGIM?
El SÀPIENS que Florentino no vol que llegeixis
El SÀPIENS que Florentino no vol que llegeixis
Actualitat

‘La mòmia de l'Aconcagua' i els primers pobladors d'Amèrica

L'anàlisi de l'ADN del cos d'un nen del segle XVI reforça la hipòtesi que els primers humans van arribar al continent americà fa 15.000 anys

Redacció
16 de novembre de 2015
Aconcagua -  Wikimedia Commons
Aconcagua - Wikimedia Commons
L'any 1985, un grup d'alpinistes escalava la muntanya de l'Aconcagua a prop de la frontera entre l'Argentina i Xile quan va trobar les restes d'un nen momificat. El cos estava completament congelat i flanquejat per diverses estatuetes d'or i plata. El van batejar com ‘el nen de l'Aconcagua', i des de llavors la mòmia s'ha preservat a -20 °C a la Universidad Nacional de Cuyo, a l'Argentina. Però qui era aquella nen? Per saber-ho hem de fer un salt en el temps i retrocedir uns quants segles.

Fa 500 anys, a prop del cim de l'Aconcagua —a uns 5.300 metres d'altura— s'hi celebrava una processó inca. Els participants acompanyaven un nen de set anys bell i pur, ricament vestit, elegit per ser sacrificat amb l'objectiu de pacificar els agents de la naturalesa de la regió. Un cop al santuari, li van subministrar una beguda vermella —‘achiote', un colorant que pot actuar com un al·lucinogen— que el va deixar adormit. El van despullar i finalment li van donar un cop a la templa que el va matar.

Ara, arqueòlegs i genetistes espanyols, alemanys i argentins han aconseguit seqüenciar el genoma d'aquell nen. El seu ADN —extret del pulmó— mostra una signatura genètica de més de 14.300 anys que ha desaparegut pràcticament en les societats sud-americanes modernes. Així, els estudiosos creuen que l'antiguitat d'aquest material genètic podrà ajudar a reconstruir les migracions que al llarg de la història de la humanitat ha viscut el continent americà.

De fet, les primeres conclusions de l'estudi donen suport a les hipòtesis que sostenen que els primers humans que van trepitjar el continent hi van arribar fa 15.000 anys, segurament a través de l'estret de Bering, una via congelada que unia Sibèria amb l'actual continent americà. Però l'anàlisi de l'ADN també permetrà precisar la política colonial a partir del segle XVI, ja que el patrimoni genètic va canviar dramàticament per les conseqüències de l'arribada dels primers pobladors europeus al Nou Món. El següent objectiu dels estudiosos passa per l'anàlisi del genoma sencer de la mòmia i, sobretot, dels microorganismes que pugui contenir el cos i que es van poder modificar amb l'arribada dels europeus i les seves malalties.

Subscriu-t'hi

Portada del número 255 de SÀPIENS (juny 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 255 de SÀPIENS (juny 2023)

El règim contra el Barça

La revista que Florentino no vol que llegeixis

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto