Per primera vegada, un equip internacional d'investigadors ha pogut seqüenciar el material genètic de les primeres poblacions del neolític. L'estudi ha servit per reforçar les hipòtesis segons les quals els primers agricultors i ramaders van arribar a Europa des del Pròxim Orient, per via marítima a través de les illes de Creta i Xipre. Els processos es van iniciar fa 12.000 anys a l'actual Síria, quan les primeres pràctiques agrícoles van substituir el model social basat en la caça i la recol·lecció. Es va iniciar així la sedentarització de les poblacions i el desenvolupament de les primeres ciutats. El material genètic mostra afinitats entre les poblacions neolítiques del Pròxim Orient i els primers agricultors de Catalunya i Alemanya. Això corrobora l'existència de dues rutes d'expansió poblacional, una de Mediterrània i l'altra de continental, per Europa.

Els treballs d'investigació s'han centrat en el material recuperat als jaciments de Tall Halula, Tall Ramad i Dja'de el-Mughara, a la vall mitjana de l'Èufrates i l'oasi de Damasc. Ubicats en el territori actual de Síria, daten aproximadament de fa 8.000 anys abans de Crist i han estat excavats per la Missió Arqueològica Espanyola a Síria, dirigida per Miquel Molist, de la Universitat Autònoma de Barcelona. La conclusió més significativa de l'estudi és que els patrons de similitud genètica trobats entre les poblacions neolítiques del Pròxim Orient, les illes de Xipre i Creta apunten que les primeres expansions poblacionals que van portar el neolític al sud d'Europa haurien tingut lloc per mar i no per terra, a través d'Anatòlia (l'actual Turquia), com s'havia argumentat fins ara.