Subscriu-t'hi
NO EREN BRUIXES. EREN DONES
Recuperem la memòria de totes les dones jutjades i executades per bruixeria, un crim inexistent. Signa el manifest
Recuperem la seva memòria. Signa el manifest
Actualitat

La serra de Tramuntana ja és Patrimoni de la Humanitat

El seu impressionant paisatge ha atret personatges il·lustres com Ramon Llull, Chopin o Robert Graves

Antoni Janer
28 de juny de 2011
Serra de Tramuntana
Serra de Tramuntana
La Unesco ha atorgat a la serra de Tramuntana de Mallorca la categoria de Patrimoni Mundial de la Humanitat pels seus valors paisatgístics, culturals, històrics i etnològics. Aquesta majestuosa serralada, que voreja les costes del nord de l'illa al llarg de 75 quilòmetres repartits en 30.745 hectàrees, no només destaca per la seva vegetació i orografia, sinó també pel seu patrimoni agrícola.

De l'època islàmica daten les fabuloses xarxes hidràuliques. Es tracta d'autèntiques obres d'enginyeria igual d'impressionants que les compactes marjades amb les quals els antics pagesos mallorquins es volgueren assegurar les seves collites en uns indrets del tot abruptes. Les nombroses possessions —equivalents a les masies catalanes—, cases de neu, sitges i pous de calç són també testimonis d'aquesta ruralia ja desapareguda. Avui dia la Ruta de Pedra en Sec, que recorre la serra de punta a punta, és la millor alternativa per gaudir de tot aquest patrimoni. El seu guardià és el puig Major, de 1.445 m d'altitud, i la seva reserva espiritual, el monestir de Lluc.


La serra, terra de celebritats
En època contemporània, la serra de Tramuntana es donà a conèixer internacionalment el 1841 gràcies a l'obra ‘Un hivern a Mallorca', escrita per George Sand, l'amant de Frédéric Chopin. El llibre narra l'estada de tres mesos —des de finals de 1838 fins al febrer de 1839— que la parella va fer a la cartoixa de Valldemossa —avui de visita obligada pels melòmans. El bucòlic paisatge d'aquest poble havia de servir d'antídot per a la tuberculosi del músic polonès. Tot i que l'objectiu no es complí, el llibre serví per donar a conèixer a Europa les bondats de la serralada mallorquina.

Fou així, doncs, com el 1867 arribà a l'illa una altra celebritat internacional, l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, considerat el primer ecologista de les Balears. Quedà tan captivat per la bellesa de la serra que es proposà comprar-la a qualsevol preu. Primer començà amb la finca de Miramar, a Valldemossa, allà on al segle XIII Ramon Llull havia fundat la primera escola de llengües orientals. En seguiren d'altres com s'Estaca, actualment propietat de l'actor Michael Douglas. L'arxiduc aconseguí adquirir més de deu finques, 1.700 hectàrees en total. D'aquesta manera naixia el primer parc natural de les Balears, que s'embellí amb tota una xarxa de camins, miradors i capelles, avui encara visitables en el conegut Camí de s'Arxiduc. El d'Habsburg també es preocupà de documentar tot el que veia. Fruit del seu afany investigador és el ‘Die Balearen' (‘Les Balears'), una obra a cavall entre l'antropologia i la sociologia que tingué un ampli ressò internacional. El 1899 guanyà una medalla d'or a l'Exposició Universal de París. Des d'aleshores la incipient indústria turística internacional ja tindria els ulls posats per sempre en les Balears.


De Jacint Verdaguer a Ava Gardner
Foren nombroses les personalitats il·lustres que visitaren Lluís Salvador a les seves finques de Mallorca, entre les quals la rebel emperadriu Sissí —que era cosina seva—, els escriptors Jacint Verdaguer, Miguel de Unamuno i Rubén Darío, o el pintor Santiago Rusiñol, autor del sobrenom "l'illa de la calma". Una de les darreres celebritats que gaudí de la serra de Tramuntana fou Robert Graves. El 1929 arribà a l'illa per recomanació de la poetessa nord-americana Gertrude Stein, que li digué: "Si pots suportar-ho, Mallorca és el paradís". I el paradís el trobà a Deià. Aquest poble suspès d'un pujol i banyat per aigües cristal·lines li serví d'inspiració per a la seva famosa novel·la ‘Jo, Claudi'. No debades, Deià fou per a Robert Graves la seva Arcàdia perduda i fou aquí on volgué ser enterrat en morir el 1985. La seva finca Ca n'Alluny, avui convertida en casa-museu, continua rebent la visita de nombrosos seguidors seus.

La figura de Graves també va atreure fins a Deià altres artistes com Gabriel García Márquez o Ava Gardner. En tot cas, el principal centre d'ebullició intel·lectual de la serra fou la península de Formentor, situada a l'extrem est. Ja a finals del segle XIX el pollencí Miquel Costa i Llobera havia lloat el seu paisatge en el conegut poema ‘El pi de Formentor'. No fou casual que el 1959 l'escriptor Camilo José Cela elegís aquest indret com a escenari de les Conversaciones Literarias en Formentor, unes trobades recuperades el 2008 i que aleshores comptaren amb la presència d'autors com Carles Barral, Jaime Gil de Biedma o Jorge Luis Borges.

Subscriu-t'hi

Portada del número 229 del SÀPIENS (abril 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 229 del SÀPIENS (abril 2021)

La revolució Neandertal

Les darreres investigacions han desmuntat una pila de teories. Us ho expliquem amb els principals especialistes

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto