Un equip d'investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha presentat la Laia, una nova espècie de primat fòssil anomenada científicament ‘Pliobates cataloniae'. Les restes de la Laia van ser trobades l'any 2011 en l'abocador de Can Mata i estan formades d'un esquelet parcial format per 70 peces.
Segons els paleontòlegs catalans, que avui publiquen un article a la revista 'Science', la descoberta de la Laia canvia radicalment el paradigma de l'evolució humana. "Fins ara la majoria de científics pensàvem que el nostre darrer avantpassat comú amb els homínids havia de ser de mida gran, ja que tots els primats fòssils trobats fins ara ho eren", explica David M. Alba, investigador de l'ICP. "La Laia és el primer simi de mida petita que té moltes característiques presents en l'home primitiu", aclareix.
La 'Laia', una femella adulta a qui han batejat així en honor de la patrona Eulàlia de Barcelona, pesava uns 4 o 5 kg, vivia en un bosc frondós, semblant a una selva tropical on les temperatures eren més altres que en l'actualitat, s'alimentava de fruits tous i estava adaptada per grimpar pels arbres de forma lenta i flexible. A més, tenia un tipus de crani similar al dels simis però inferior al dels grans primats. Els científics expliquen que les restes del crani estaven molt esmicolades i que, per tal de poder-les analitzar, es va fer un estudi virtual en alta resolució per reconstruir-lo.
Es calcula que la 'Laia' té 11,6 milions d'anys, va viure entre el miocè mitjà i superior, i en termes de parentiu és anterior al moment en què es van separar els homínids (grans antropomorfs i humans) dels micos, de manera que la seva troballa permet identificar el darrer ancestre comú de tots dos grups.
No se sap ben bé com va morir la 'Laia': "El braç esquerre està més ben conservat que el dret. Això suggereix que el depredador quan va acabar de menjar-se el braç dret se li va acabar la gana i no va donar l'oportunitat que desapareixés el braç esquerre; tot i així, no sabem quina és la possible causa de la mort", destaca Salvador Moyà-Solà, investigador de l'ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) i director de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.
L'abocador de Can Mata (ACM), situat entre Can Mata i Can Vila, configura un dels jaciments més importants del món per a l'estudi de l'origen i l'evolució dels hominoïdeus. "La seva rellevància és equiparable als jaciments d'Atapuerca pel que fa a l'estudi de l'evolució humana", destaca Moyà-Solà. Cal destacar la feina de les excavacions i el seguiment i control paleontològic que han fet possible recuperar restes fòssils de primats de fa entre 12,5 i 11,5 milions d'anys. En aquest jaciment s'han pogut trobar prop de 80 espècies de mamífers, a més de diversos amfibis, rèptils i ocells. També "cal destacar que la zona on es va decidir posar l'abocador coincideix amb la màxima concentració de jaciments de tot l'entorn", afegeix.
Durant 12 anys, els acords entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i CESPA GR SAU, l'empresa que explota l'abocador, han permès fer compatible la recuperació del patrimoni paleontològic i la realització d'un projecte de recerca de gran repercussió científica i de referència internacional. A més, el projecte ha comptat amb la col·laboració de centres de recerca internacionals de Nova York i el Japó. Actualment, resten a l'espera de la renovació de l'acord amb CESPA Ferrovial amb l'objectiu de preservar-ho i continuar amb la col·laboració, i, d'aquesta manera, poder desplegar actuacions futures en el jaciment.
Segons els paleontòlegs catalans, que avui publiquen un article a la revista 'Science', la descoberta de la Laia canvia radicalment el paradigma de l'evolució humana. "Fins ara la majoria de científics pensàvem que el nostre darrer avantpassat comú amb els homínids havia de ser de mida gran, ja que tots els primats fòssils trobats fins ara ho eren", explica David M. Alba, investigador de l'ICP. "La Laia és el primer simi de mida petita que té moltes característiques presents en l'home primitiu", aclareix.
La 'Laia', una femella adulta a qui han batejat així en honor de la patrona Eulàlia de Barcelona, pesava uns 4 o 5 kg, vivia en un bosc frondós, semblant a una selva tropical on les temperatures eren més altres que en l'actualitat, s'alimentava de fruits tous i estava adaptada per grimpar pels arbres de forma lenta i flexible. A més, tenia un tipus de crani similar al dels simis però inferior al dels grans primats. Els científics expliquen que les restes del crani estaven molt esmicolades i que, per tal de poder-les analitzar, es va fer un estudi virtual en alta resolució per reconstruir-lo.
Es calcula que la 'Laia' té 11,6 milions d'anys, va viure entre el miocè mitjà i superior, i en termes de parentiu és anterior al moment en què es van separar els homínids (grans antropomorfs i humans) dels micos, de manera que la seva troballa permet identificar el darrer ancestre comú de tots dos grups.
No se sap ben bé com va morir la 'Laia': "El braç esquerre està més ben conservat que el dret. Això suggereix que el depredador quan va acabar de menjar-se el braç dret se li va acabar la gana i no va donar l'oportunitat que desapareixés el braç esquerre; tot i així, no sabem quina és la possible causa de la mort", destaca Salvador Moyà-Solà, investigador de l'ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) i director de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.
L'abocador de Can Mata (ACM), situat entre Can Mata i Can Vila, configura un dels jaciments més importants del món per a l'estudi de l'origen i l'evolució dels hominoïdeus. "La seva rellevància és equiparable als jaciments d'Atapuerca pel que fa a l'estudi de l'evolució humana", destaca Moyà-Solà. Cal destacar la feina de les excavacions i el seguiment i control paleontològic que han fet possible recuperar restes fòssils de primats de fa entre 12,5 i 11,5 milions d'anys. En aquest jaciment s'han pogut trobar prop de 80 espècies de mamífers, a més de diversos amfibis, rèptils i ocells. També "cal destacar que la zona on es va decidir posar l'abocador coincideix amb la màxima concentració de jaciments de tot l'entorn", afegeix.
Durant 12 anys, els acords entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i CESPA GR SAU, l'empresa que explota l'abocador, han permès fer compatible la recuperació del patrimoni paleontològic i la realització d'un projecte de recerca de gran repercussió científica i de referència internacional. A més, el projecte ha comptat amb la col·laboració de centres de recerca internacionals de Nova York i el Japó. Actualment, resten a l'espera de la renovació de l'acord amb CESPA Ferrovial amb l'objectiu de preservar-ho i continuar amb la col·laboració, i, d'aquesta manera, poder desplegar actuacions futures en el jaciment.