OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Actualitat

Les dones romanes ja tenien tumors ovàrics

Investigadors de la UAB han detectat un teratoma ovàric a la pelvis d'una dona romana

Carla Galisteo
30 de gener de 2013
Restes del tumor ovàric -  Tribuna d'Arqueologia
Restes del tumor ovàric - Tribuna d'Arqueologia
Un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha trobat les restes d'un tumor ovàric calcificat en la pelvis de l'esquelet d'una dona d'època romana, de fa 1.600 anys. Es tracta de les primeres restes antigues trobades d'aquest tipus de tumor, i la troballa ha confirmat que els romans ja patien tumors com els que existeixen actualment.

El tumor trobat té una forma arrodonida d'uns 44 mil·límetres de diàmetre, de superfície rugosa i amb el mateix color i textura que els ossos. Ha estat localitzat a la part dreta de la pelvis d'una dona d'entre 30 i 40 anys, trobada l'any 2010 a la necròpolis romana del jaciment arqueològic de La Fogonussa, a Lleida.

La troballa correspon a un teratoma ovàric, un tipus de tumors que acostumen a ser benignes i que contenen restes de matèria orgànica com ara dents, ossos o pèl. En aquest cas, els investigadors han identificat en l'interior de la massa rodona quatre dents, dues de les quals estan adherides a la paret interna, i un fragment d'os. El teratoma s'ha trobat en molt bon estat de conservació, ja que les parets externes s'han preservat tot i la seva fragilitat.

El que els investigadors no han aconseguit desxifrar són els efectes d'aquesta dolença en la salut de la dona. Es desconeix si va causar-li la mort, o si la dona va viure amb el teratoma calcificat sense complicacions. Podria fins i tot haver viscut tota la vida desconeixent l'existència d'aquella anomalia, ja que la medicina romana no tenia els recursos suficients per detectar i tractar els tumors i càncers que patien els seus ciutadans.

La troballa ha estat fruit d'una investigació liderada per la Unitat d'Antropologia Biològica de la UAB. També hi han participat investigadors del web www.antropolegs.lab, de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, de l'Hospital Universitari Sagrat Cor de Barcelona i de l'empresa Iltirta Arqueologia de Lleida. Els resultats han estat publicats a la revista International ‘Journal of Paleopathology'.

Subscriu-t'hi

Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​​​​​​​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Els catalans de Felip V

Descobrim qui van ser els homes de negocis més importants de la Catalunya borbònica

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto