A principis de maig de 1950, un parell d'homes de la localitat de Silkeborg (Dinamarca) van dirigir-se a tallar torba sense saber el que els esperava. Mentre estaven treballant van descobrir el que, més tard, seria un tresor arqueològic i que en aquell moment va ser un esglai: un cadàver. El seu bon estat de conservació els va fer pensar que havia estat un assassinat recent, motiu pel qual van avisar la policia. D'aquesta manera va començar públicament la història de les mòmies del pantà i, en aquest cas, la de l'home de Tollund, qui tenia una antiguitat d'uns 2.000 anys.

Les mòmies dels pantans d'Irlanda, Dinamarca i Holanda
Les mòmies dels pantans destaquen per conservar la pell i alguns òrgans interns gràcies a les condicions químiques i físiques dels dipòsits de torba i a les molècules que desprèn l'entorn dels pantans. Entre aquests tresors arqueològics destaca l'home de Cashel, descobert a Irlanda, per ser el més antic de tots, amb 4.000 anys, o l'home de Grauballe, trobat a Dinamarca, del qual es van poder extreure empremtes dactilars.

Actualment, gran part dels cossos descoberts són exhibits i investigats a diversos museus d'Europa, com el Museu Nacional d'Irlanda, a Dublín, on es troba l'home de Croghan, o el Museu Drents, a Assen (Holanda), on es protegeix a la nena d'Yde.