Excavar per la zona de Badalona és tot un repte, ja que sempre hi ha el risc que apareguin noves troballes arqueològiques. Aquest cop, la Badalona romana ha reaparegut a causa de les obres d'ampliació de la C-31, una reforma clau per a la connexió entre diversos punts de la ciutat que ha destapat diverses estructures de la Baetulo romana.

Les obres, que van començar el setembre passat, han permès excavar un jaciment on s'han trobat nombroses habitacions, dipòsits i espais relacionats amb activitats artesanals i industrials, a més de 200 rases de vinya d'època romana. El més destacat, però, ha estat el mosaic d'una domus romana en perfecte estat de conservació. La troballa és la prova que demostra que després de les batalles cartagineses aquest territori es va convertir en una regió especialitzada en la producció de vi destinat a les tropes que combatien a Germania i la Gàl·lia.

Aquest mosaic, doncs, era la decoració central d'una de les habitacions d'una domus senyorial. Després d'una primera neteja, la cap d'Arqueologia del Museu de Badalona, Pepita Padrós, explica que sembla obra d'un mestre artesà itàlic i que és un dels mosaics més complets i elegants dels que s'han trobat fins ara a la zona. L'obra és una combinació de dos colors: el blanc del marbre, que probablement era importat, i el negre, pissarra que segurament va ser extreta d'alguna pedrera pròxima. Pel seu disseny, la hipòtesi més probable és que correspongui a l'etapa d'August, que va governar entre el 27 aC i el 14 dC.

La Badalona romana
Es té constància, ja des dels anys 80, que en aquesta zona hi ha restes romanes. La ciutat romana de Baetulo, que es troba al subsòl del nucli antic de Badalona, va ser una de les primeres fundacions de la província Hispania Tarraconensis, anterior a Barcino. Va ser fundada al segle I aC i va perdurar fins al segle VI dC. Es creia que ocupava una superfície de més de 10 ha, però ara la descoberta del mosaic per damunt de l'autovia C-31 suggereix que Baetulo era una ciutat molt més gran del que es pensava.

El jaciment en el qual s'està treballant es troba per sota de l'actual nivell del terreny i, per tant, no es veurà afectat per la nova via. Un cop finalitzi la intervenció arqueològica, cap al març, es retiraran els elements més significatius i se sol·licitarà a la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la Generalitat que es torni a cobrir. La seva existència quedarà documentada per tal que els futurs arqueòlegs, algun dia, puguin prosseguir una exploració més a fons d'aquestes joies arqueològiques de 2.000 anys d'antiguitat.