Diversos jaciments arqueològics africans d'entre 1,8 milions d'anys i 70.000 anys d'antiguitat presenten entre les seves restes pedres rodones o arrodonides que haurien estat ideals com a armes llancívoles abans de l'aparició de les llances amb punta de pedra foguera i dels arcs i les fletxes.

Un equip d'investigadors dirigit per Andrew Wilson, de la Universitat de Leeds Beckett, ha analitzat 55 pedres de la cova de Llars, situada a la vall de Makapan, a Sud-àfrica. Estudis anteriors han suggerit que els esferoides podrien haver servit com a eines per a la mòlta o per donar forma a altres materials, però la nova investigació, publicada a ‘Scientific Reports', suggereix que eren utilitzades per a la caça.

Els científics van simular en el seu estudi el llançament dels esferoides a una presa de mida mitjana, com un impala. La conclusió: al voltant del 80% de les pedres utilitzades podrien causar danys en ser llançades des de longituds de fins a 25 metres, suposant que els caçadors fossin experts.

Wilson explica que els braços humans són ideals per llançar objectes, i que en general estem preparats per dur a terme l'activitat "tant anatòmicament com psicològicament". A més de la tècnica necessària, calien certs preparatius i precaucions. Mantenir la distància amb la presa era important per a la seguretat del caçador, i l'elecció de les pedres correctes era igualment important: havien de ser prou pesants per causar danys i alhora prou lleugeres per ser llançades a gran velocitat. Els projectils també haurien estat útils per allunyar carnívors perillosos que podrien fer la competència als humans.