La Gran Piràmide de Kheops, situada a Gizeh (Egipte), va ser construïda fa 4.500 anys durant el regnat del faraó Khufu, de sobrenom Kheops. Des de fa temps, l'estudi de l'edifici deixa moltes preguntes per contestar. Per exemple: per què els egipcis empraven blocs de fins a 400 tones per construir els temples? Com els movien? Com van tallar la pedra i van encaixar el granit amb una precisió de tecnologia làser? L'arquitecte Miquel Pérez-Sánchez Pla ha intentat treure'n l'entrellat i, després de dotze anys d'investigacions i càlculs matemàtics ha recreat digitalment la piràmide en una reproducció ‘exacta' que aporta novetats sobre els coneixements científics de l'antic Egipte.

L'estudi conclou que els egipcis de fa 4.500 anys van emprar càlculs matemàtics amb referències al diàmetre de la Terra, a la distància del planeta amb el Sol i amb Sirià, una de les estrelles més brillants observades des de la Terra. "Hi ha elements difícils de digerir, com el fet que l'arquitecte i astrònom Imhotep, responsable de la Gran Piràmide, conegués el nombre pi fins al quart decimal (3,1416) quan es creia que solament es coneixia fins al segon (3,14)", ha explicat Pérez-Sánchez. L'arquitecte admet que, en alguns casos, es podria tractar de casualitats. Ara bé, les proporcions es repeteixen tantes vegades que l'estudi gaudeix d'un alt grau de fiabilitat. Tota la informació que ha aglutinat, l'ha recollit en el llibre ‘La Gran Pirámide, la llave secreta del pasado', un treball sobre urbanisme, arquitectura, enginyeria i arqueologia a partir de l'anàlisi matemàtica.