Els treballs iniciats la setmana passada al barranc de Víznar (Granada) per localitzar fosses comunes de la Guerra Civil han culminat amb la delimitació de nou possibles enterraments. La recerca s'ha dut a terme en una àrea de 10.000 m², on, per diversos testimonis escrits i orals, podria haver-hi fins a 2.000 víctimes enterrades. Després d'una neteja superficial de la zona s'han iniciat els treballs d'excavació, que s'allargaran durant tot l'estiu.
La intervenció consistirà en una prospecció arqueològica dels punts localitzats, per comprovar que responen a la tipologia de fossa comuna. El barranc de Víznar es troba a uns 800 metres del terreny d'Alfacar, on va ser arrestat i afusellat el poeta Federico García Lorca el 18 d'agost de 1936, i on l'any 2009 es va intentar localitzar sense èxit el seu cadàver. Els voltants del monòlit dedicat al poeta i a la resta d'afusellats pel franquisme –sota la inscripció "Lorca eren tots"– han estat assenyalats per molts testimonis com un lloc d'enterrament massiu, on hi podria haver els cossos de treballadors de la fàbrica d'armament del Fargue i de figures destacades de la societat granadina de l'època, com ara l'antic rector de la Universitat de Granada Salvador Vila Hernández.
Es tracta d'una iniciativa impulsada per la Direcció General de Memòria Democràtica de la Junta d'Andalusia, a petició de l'Ajuntament de Víznar. De moment, el projecte no pretén exhumar les possibles víctimes trobades, sinó localitzar i delimitar les fosses comunes, així com instal·lar una placa que marqui l'indret com un "Lloc de Memòria". En cas que apareguin restes humanes, seran les autoritats les que decidiran com actuar respecte a això.
La intervenció consistirà en una prospecció arqueològica dels punts localitzats, per comprovar que responen a la tipologia de fossa comuna. El barranc de Víznar es troba a uns 800 metres del terreny d'Alfacar, on va ser arrestat i afusellat el poeta Federico García Lorca el 18 d'agost de 1936, i on l'any 2009 es va intentar localitzar sense èxit el seu cadàver. Els voltants del monòlit dedicat al poeta i a la resta d'afusellats pel franquisme –sota la inscripció "Lorca eren tots"– han estat assenyalats per molts testimonis com un lloc d'enterrament massiu, on hi podria haver els cossos de treballadors de la fàbrica d'armament del Fargue i de figures destacades de la societat granadina de l'època, com ara l'antic rector de la Universitat de Granada Salvador Vila Hernández.
Es tracta d'una iniciativa impulsada per la Direcció General de Memòria Democràtica de la Junta d'Andalusia, a petició de l'Ajuntament de Víznar. De moment, el projecte no pretén exhumar les possibles víctimes trobades, sinó localitzar i delimitar les fosses comunes, així com instal·lar una placa que marqui l'indret com un "Lloc de Memòria". En cas que apareguin restes humanes, seran les autoritats les que decidiran com actuar respecte a això.