Amb un preu de venda inicial de 250.000 dòlars, s'ha subhastat a Beverly Hills, als Estats Units, una llosa de marbre de 90 quilos i poc més de mig metre d'alçada, datada entre els segles IV i VI dC. Conté la inscripció en pedra més antiga dels Deu Manaments, escrits en samarità, una llengua que barrejava arameu i hebreu. Una peculiaritat afegida és que el manament que avisa de no usar el nom de Déu en va es va substituir per un altre més afí a les creences dels samaritans.

El matís és important perquè ens fa pensar què és allò sagrat o no per a cada cultura, i aleshores és fàcil entendre que en aquests verals alguns partits polítics enterrin en un sobre la sentència "No robaràs", i que la gent d'Hisenda se'n foti si se'ls adverteix que no han de desitjar els béns del seu proïsme. Aquí, que consti, l'únic text amb rang diví que ha de romandre immutable és cert patracol anomenat Constitució. Llevat que sigui estiu i de nit, que ja se sap que és quan pot tocar-se sense que ningú protesti.