Actualitat

Mariona Ribas: "Retrocedir en el temps et fa valorar el que tens"

Parlem amb l'actriu just quan torna a protagonitzar ‘La ratonera' al Teatre Apolo de Barcelona

Víctor Farradellas
22 de setembre de 2014
Mariona Ribas -  Enrique Marco
Mariona Ribas - Enrique Marco
Basada en la novel·la de misteri ‘Tres ratolins cecs', d'Agatha Christie, ‘La ratonera' és l'obra de teatre més representada de la història. Just quan l'espectacle torna a Barcelona, al Teatre Apolo, parlem amb la seva protagonista.

Què té l'obra per atraure tants espectadors?
El misteri i el fet de convertir l'espectador en un element actiu són dos factors clau de l'obra. Abans l'obra agradava perquè reflectia la societat, i ara atrau perquè reflecteix l'encant i l'ambientació d'una societat anterior. Crec també que tracta de temes tabú de l'època en què va ser escrita, i avui continua atrapant pel seu context històric.

Quins temes tabú?

El rol de la dona, per exemple. A l'obra es veuen tres graus d'estereotips femenins diferents, des del més conservador fins al més alliberat. La Molly, el personatge que interpreto, representa el grau intermedi d'aquests estereotips. Si hi pensem, la mateixa Agatha Christie era una dona diferent, que triomfava escrivint obertament.

Comentaves que també és clau convertir l'espectador en un element actiu.

‘La ratonera' està absolutament dirigida a manipular i conduir l'espectador. De fet, només el misteri inherent ja enganxa, però totes les pistes, segons quins diàlegs... tot està enfocat a la reflexió de l'espectador. Després, la intriga, el factor sorpresa i la personalitat dels personatges, que són molt definits i complets, també t'atrapen.

A la sèrie ‘La República' (TVE) el teu personatge també es revela contra el que s'espera d'ella.
Tot i que la Mercedes és una dona conservadora, que lluita per assolir els seus objectius. Aquella era la primera vegada que, com a actriu, retrocedia en el temps. És una experiència que et fa valorar molt més el que tens.

Creus que la història ha estat injusta amb les dones?
Trobo que l'home i la dona es complementen, i que durant molts anys la dona ha estat silenciada. Si s'entengués la història com un tàndem entre els dos sexes, el relat històric seria diferent.

Sembla que, en aquest sentit, anem per bon camí.

Com a societat i a nivell històric costa molt avançar, però en canvi costa molt poc tirar per terra la feina de molts anys.

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto