OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Actualitat

El Memorial Democràtic recorda amb imatges el naixement de les autonomies

L’exposició 'Les opcions del 78: nacionalitats i regions' conté una selecció d’imatges de l’Agència EFE i del fotògraf Manel Armengol

Contingut patrocinat
11 de febrer de 2020
Josep Tarradellas alça el medalló que l’acredita com a president restituït de la Generalitat de Catalunya, el 24 d’octubre de 1977 en presència del president espanyol Adolfo Suárez
Josep Tarradellas alça el medalló que l’acredita com a president restituït de la Generalitat de Catalunya, el 24 d’octubre de 1977 en presència del president espanyol Adolfo Suárez Arxiu Tarradellas

El Memorial Democràtic recupera un dels capítols més importants de la nostra història contemporània, la creació de l’Estat de les autonomies, amb una exposició fotogràfica que retrata l’Espanya de la Transició. La institució acull fins al proper 31 de maig la mostra “Les opcions del 78: nacionalitats i regions”, que inclou imatges de l’Agència EFE, del fotògraf Manel Armengol i de cartografia.

L’exposició, comissariada per Josep M. Muñoz, director de l’Avenç, és una selecció de fotografies de l’any 1978, quan l’Estat debatia sobre quina havia de ser l’organització territorial en el marc de les ponències per a la redacció de la Constitució. Entre d’altres, la mostra capta instantànies del govern del president Alfonso Suárez, de l’oposició parlamentària o de les mobilitzacions per reclamar un nou estatut d’autonomia per a Catalunya.

Tot i que ara pot semblar evident que el règim autonòmic s’acabés desenvolupant tal com el coneixem, en el moment en què es va prendre aquesta decisió hi havia altres propostes per organitzar el model territorial de l’Estat espanyol.

El naixement de les autonomies
La recuperació de la democràcia ha anat sempre associada al reconeixement de l’autogovern per a Catalunya i el País Basc: així havia estat el 1931, amb la Segona República, i així va ser el 1978, quan la Transició democràtica espanyola va posar fi a la dictadura franquista.

Les constitucions espanyoles de 1931 i 1978 van abordar, per primer cop en la història del constitucionalisme espanyol, la qüestió de l’organització territorial. La Constitució de 1931 va dibuixar un “Estat integral”, compatible amb l’autonomia dels municipis i les regions.

La de 1978 va reconèixer el dret de les “nacionalitats i regions” dins de la “indissoluble unitat” de la nació espanyola. L’Estat va seguir el camí de les anomenades autonomies, amb la voluntat d’homogeneïtzar-ne les competències.

L’ambigüitat del títol VIII de la Carta Magna deixava al desenvolupament estatutari posterior la configuració del que se’n va dir l’Estat de les autonomies. Però que aquest fos el camí seguit, amb la subsegüent generalització de les autonomies i la voluntat d’homogeneïtzar-ne les competències, no vol dir que fos l’únic camí possible.

En l’exposició del Memorial Democràtic es vol fer un repàs dels fets històrics vinculats a aquell moment on es debatia l’organització territorial de l’Estat.

Àmbits de l’exposició
Aquest repàs es fa a través de 7 àmbits, tots il·lustrats amb fotografies de l’època i amb cartografia: “Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia”; “La legitimitat republicana: el retorn de Tarradellas”; “L’organització territorial: El tema clau d’aquesta Constitució”; “L’Estat autonòmic: l’asimetria inicial”; “L’Estat de les autonomies: el ‘cafè per a tothom’”; “La recomposició de les esquerres” i “La consagració de la via autonomista”.

L’exposició vol mostrar la doble mirada dels fets: d’una banda, la institucional, amb els personatges i els fets històrics del període, i de l’altra, la mirada del carrer, on bona part de la societat civil es manifestà per assolir la democràcia i un estatut d’autonomia per a Catalunya.

El Memorial Democràtic és una institució pública dependent de la Generalitat de Catalunya creada l’any 2007. Té per missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya (1931-1980), en concret, de la Segona República, la Generalitat republicana, la Guerra Civil i les víctimes per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, així com la repressió a persones i col·lectius per part de la dictadura franquista (incloent-hi la llengua i la cultura catalanes), l’exili i la deportació.

Subscriu-t'hi

Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​​​​​​​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Els catalans de Felip V

Descobrim qui van ser els homes de negocis més importants de la Catalunya borbònica

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto