El Memorial Democràtic recupera un dels capítols més importants de la nostra història contemporània, la creació de l’Estat de les autonomies, amb una exposició fotogràfica que retrata l’Espanya de la Transició. La institució acull fins al proper 31 de maig la mostra “Les opcions del 78: nacionalitats i regions”, que inclou imatges de l’Agència EFE, del fotògraf Manel Armengol i de cartografia.

L’exposició, comissariada per Josep M. Muñoz, director de l’Avenç, és una selecció de fotografies de l’any 1978, quan l’Estat debatia sobre quina havia de ser l’organització territorial en el marc de les ponències per a la redacció de la Constitució. Entre d’altres, la mostra capta instantànies del govern del president Alfonso Suárez, de l’oposició parlamentària o de les mobilitzacions per reclamar un nou estatut d’autonomia per a Catalunya.

Tot i que ara pot semblar evident que el règim autonòmic s’acabés desenvolupant tal com el coneixem, en el moment en què es va prendre aquesta decisió hi havia altres propostes per organitzar el model territorial de l’Estat espanyol.

El naixement de les autonomies
La recuperació de la democràcia ha anat sempre associada al reconeixement de l’autogovern per a Catalunya i el País Basc: així havia estat el 1931, amb la Segona República, i així va ser el 1978, quan la Transició democràtica espanyola va posar fi a la dictadura franquista.

Les constitucions espanyoles de 1931 i 1978 van abordar, per primer cop en la història del constitucionalisme espanyol, la qüestió de l’organització territorial. La Constitució de 1931 va dibuixar un “Estat integral”, compatible amb l’autonomia dels municipis i les regions.

La de 1978 va reconèixer el dret de les “nacionalitats i regions” dins de la “indissoluble unitat” de la nació espanyola. L’Estat va seguir el camí de les anomenades autonomies, amb la voluntat d’homogeneïtzar-ne les competències.

L’ambigüitat del títol VIII de la Carta Magna deixava al desenvolupament estatutari posterior la configuració del que se’n va dir l’Estat de les autonomies. Però que aquest fos el camí seguit, amb la subsegüent generalització de les autonomies i la voluntat d’homogeneïtzar-ne les competències, no vol dir que fos l’únic camí possible.

En l’exposició del Memorial Democràtic es vol fer un repàs dels fets històrics vinculats a aquell moment on es debatia l’organització territorial de l’Estat.

Àmbits de l’exposició
Aquest repàs es fa a través de 7 àmbits, tots il·lustrats amb fotografies de l’època i amb cartografia: “Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia”; “La legitimitat republicana: el retorn de Tarradellas”; “L’organització territorial: El tema clau d’aquesta Constitució”; “L’Estat autonòmic: l’asimetria inicial”; “L’Estat de les autonomies: el ‘cafè per a tothom’”; “La recomposició de les esquerres” i “La consagració de la via autonomista”.

L’exposició vol mostrar la doble mirada dels fets: d’una banda, la institucional, amb els personatges i els fets històrics del període, i de l’altra, la mirada del carrer, on bona part de la societat civil es manifestà per assolir la democràcia i un estatut d’autonomia per a Catalunya.

El Memorial Democràtic és una institució pública dependent de la Generalitat de Catalunya creada l’any 2007. Té per missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya (1931-1980), en concret, de la Segona República, la Generalitat republicana, la Guerra Civil i les víctimes per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, així com la repressió a persones i col·lectius per part de la dictadura franquista (incloent-hi la llengua i la cultura catalanes), l’exili i la deportació.