La península Ibèrica va ser l'últim refugi de l'‘Homo neanderthalensis' abans d'extingir-se. S'hi va instal·lar després d'haver-se desplaçat cap al sud d'Europa fugint d'un període glacial. Fins ara es creia que abans de desaparèixer va conviure durant uns 8.000 anys amb els primers humans, que havien arribat a través dels Urals. Ara, un nou estudi ha determinat que el neandertal i l'home de Cromanyó no van arribar a trobar-se mai a la Península.
L'estudi ha consistit a tornar a datar, mitjançant una nova tècnica, les restes de les coves de l'Arbreda –a Girona–, de Labeko Koba –al País Basc– i de la Viña –a Astúries–, totes situades en la ruta d'entrada pels Pirineus dels primers humans. Els resultats han determinat que l'arribada de la nostra espècie es va produir uns 8.000 anys abans del que es creia fins ara, concretament fa 42.500 anys. Segons l'estudi, els neandertals s'haurien extingit fa 43.500 anys, fet que redueix el marge de convivència de les dues espècies a tan sols 1.000 anys. En tan poc temps, és molt poc probable que ambdues espècies s'arribessin a trobar, i menys encara que hibridessin entre elles com ho van fer fa 60.000 anys al Pròxim Orient.
Han participat en la investigació experts de l'Australian National University, la Universitat d'Oxford (Regne Unit), la Universitat de Maryland (EUA) i les universitats de Girona, el País Basc i Oviedo. L'estudi ha estat publicat a la revista científica ‘Journal of Human Evolution'.
L'estudi ha consistit a tornar a datar, mitjançant una nova tècnica, les restes de les coves de l'Arbreda –a Girona–, de Labeko Koba –al País Basc– i de la Viña –a Astúries–, totes situades en la ruta d'entrada pels Pirineus dels primers humans. Els resultats han determinat que l'arribada de la nostra espècie es va produir uns 8.000 anys abans del que es creia fins ara, concretament fa 42.500 anys. Segons l'estudi, els neandertals s'haurien extingit fa 43.500 anys, fet que redueix el marge de convivència de les dues espècies a tan sols 1.000 anys. En tan poc temps, és molt poc probable que ambdues espècies s'arribessin a trobar, i menys encara que hibridessin entre elles com ho van fer fa 60.000 anys al Pròxim Orient.
Han participat en la investigació experts de l'Australian National University, la Universitat d'Oxford (Regne Unit), la Universitat de Maryland (EUA) i les universitats de Girona, el País Basc i Oviedo. L'estudi ha estat publicat a la revista científica ‘Journal of Human Evolution'.