El 2 de juliol de 1937, l'aviadora nord-americana Amelia Earhart —la primera pilot a creuar l'Atlàntic en solitari— alçava el vol des de l'illa de Papua Nova Guinea (Oceania) acompanyada pel copilot Fred Noonan. El seu propòsit era fer la volta al món seguint l'equador. Earhart havia demanat que se l'avisés per ràdio quan arribés a prop de Howland Island, una petita illa del Pacífic on havia de parar a omplir el dipòsit de combustible, però la comunicació amb l'aeroplà es va perdre. Earhart i Noonan van desaparèixer sense deixar cap rastre.
Malgrat els esforços de la marina i l'aviació dels Estats Units, no es va trobar cap indici de l'accident. Finalment, el 1939, dos anys després de la desaparició, el govern nord-americà va tancar la investigació i va declarar morta la parella.
La voluntat de resoldre el misteri d'Amelia Earhart va portar el Group for Historic Aircraft Recovery (TIGHAR), una organització que treballa en la recerca d'avions desapareguts, a reobrir la investigació l'any 2012. La descoberta d'una fotografia feta per una expedició britànica el 1937 suggeria que el bimotor Electra —l'avió a bord del qual viatjaven els pilots desapareguts— podia haver-se estavellat a la diminuta illa Nikumaroro, a l'oceà Pacífic.
Els investigadors del TIGHAR han trobat noves proves que apunten que la pionera de l'aviació podria haver sobreviscut un temps com a nàufrag a l'illa. L'estudi d'un esquelet trobat a Nikumaroro l'any 1940 semblava indicar que, per l'alçada i l'origen ètnic, les restes podien pertànyer a Earhart. Tot i així, no se li va donar més importància i es van perdre els ossos.
Recentment, els investigadors van comparar la longitud de l'húmer i el radi de l'esquelet amb les mides d'una fotografia d'Amelia Earhart amb els braços descoberts. La llargada de les extremitats era pràcticament idèntica. Desafortunadament, no s'ha pogut demostrar la identitat de l'esquelet perquè no s'han trobat els ossos per sotmetre'ls a proves d'ADN.
Des de TIGHAR afirmen també que han trobat proves que Earhart va fer transmissions amb ràdio fins al 6 de juliol, tres dies després que se li perdés la pista. Si és així, quedaria demostrat que la pilot estava viva molt després que l'avió es quedés sense combustible.
Malgrat els esforços de la marina i l'aviació dels Estats Units, no es va trobar cap indici de l'accident. Finalment, el 1939, dos anys després de la desaparició, el govern nord-americà va tancar la investigació i va declarar morta la parella.
La voluntat de resoldre el misteri d'Amelia Earhart va portar el Group for Historic Aircraft Recovery (TIGHAR), una organització que treballa en la recerca d'avions desapareguts, a reobrir la investigació l'any 2012. La descoberta d'una fotografia feta per una expedició britànica el 1937 suggeria que el bimotor Electra —l'avió a bord del qual viatjaven els pilots desapareguts— podia haver-se estavellat a la diminuta illa Nikumaroro, a l'oceà Pacífic.
Els investigadors del TIGHAR han trobat noves proves que apunten que la pionera de l'aviació podria haver sobreviscut un temps com a nàufrag a l'illa. L'estudi d'un esquelet trobat a Nikumaroro l'any 1940 semblava indicar que, per l'alçada i l'origen ètnic, les restes podien pertànyer a Earhart. Tot i així, no se li va donar més importància i es van perdre els ossos.
Recentment, els investigadors van comparar la longitud de l'húmer i el radi de l'esquelet amb les mides d'una fotografia d'Amelia Earhart amb els braços descoberts. La llargada de les extremitats era pràcticament idèntica. Desafortunadament, no s'ha pogut demostrar la identitat de l'esquelet perquè no s'han trobat els ossos per sotmetre'ls a proves d'ADN.
Des de TIGHAR afirmen també que han trobat proves que Earhart va fer transmissions amb ràdio fins al 6 de juliol, tres dies després que se li perdés la pista. Si és així, quedaria demostrat que la pilot estava viva molt després que l'avió es quedés sense combustible.