Noves pistes sobre la relació entre neandertals i ‘Homo sapiens'

La hibridació entre els ‘Homo sapiens' i els neandertals és un dels punts clau de l'evolució humana que la ciència encara no ha pogut esbrinar. Ara, un nou fòssil descobert a la cova de Manot, al nord d'Israel, pot posar una mica de llum a la investigació. I és que un equip d'investigadors d'Israel, els Estats Units, Alemanya i Àustria hi ha trobat la part superior d'un crani que presenta una morfologia molt semblant a la d'africans actuals i també a la de restes fòssils d'humans moderns d'Europa. Això reforça la teoria que aquest individu era descendent d'una onada d'‘Homo sapiens' que va sortir del continent africà fa uns 70.000 anys per assentar-se per tot el món.

L'interessant de la troballa, però, és que la cova de Manot es troba a uns quaranta quilòmetres de la cova d'Amud i a uns cinquanta quilòmetres de la de Kebara, totes dues habitades pels neandertals fa 70.000 anys, i es pot deduir que sapiens i neandertals van coincidir en aquesta zona. "El més excitant d'aquesta troballa és que es tracta del primer i únic humà modern datat d'entre fa 60.000 i 50.000 anys que es troba fora d'Àfrica", explica al web científic ‘Materia' l'antropòleg Israel Hershkovitz. "La datació coincideix amb el període en el qual els models genètics i arqueològics situen el naixement dels humans moderns, els primers avantpassats de totes les poblacions vives actuals", ressalta Hershkovitz.

També és el període en el qual, segons les anàlisis genètiques, els sapiens africans van tenir fills amb els neandertals. Correspon el crani a un dels primers híbrids entre neandertals i sapiens? És una possibilitat, segons l'estudi signat per Hershkovitz a la revista ‘Nature' al costat de 23 investigadors més. De moment, però, la pregunta queda en suspens, perquè la resposta final necessita noves descobertes i més investigacions.