El municipi dels Prats de Rei, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser durant l'època ibèrica i fins a l'època romana una de les poblacions més importants de la Catalunya interior. El poblat ibèric de Sikarra va ser un centre rector que dominava el territori, i un punt de confluència de rutes comercials entre la costa i l'interior amb un gran potencial econòmic. A partir de la troballa de les primeres evidències d'aquest fet, l'antiga muralla i un fossat que daten dels segles VI i VII aC, diferents excavacions han localitzat noves proves de la importància de la ciutat.

La darrera campanya arqueològica ha tret a la llum al fossat de la muralla un conjunt complet de ceràmica grega de primera qualitat, provinent d'Atenes. La seva troballa ha demostrat que els pobladors de Sikarra comerciaven amb Grècia a través d'Empúries, i que hi havia una elit que utilitzava aquestes peces com a vaixella de luxe. La primera hipòtesi dels arqueòlegs és que és un dels conjunts ceràmics més importants de Catalunya, després del d'Empúries, tant per la qualitat com per la quantitat.

Amb l'arribada dels romans al voltant dels segles I i II aC els Prats de Rei es va convertir en un dels primers assentaments romans a Catalunya, anomenat Municipium Sigarrensis. Durant els darrers mesos també han sortit a la llum restes d'aquell període, com una sepultura funerària coberta amb un mosaic datada del segle IV, la importància de la qual rau en el fet que només s'han localitzat sis estructures més d'aquesta tipologia a tot Catalunya.