Fa més de quaranta anys, a Verguina, al nord de Grècia, es va descobrir un complex funerari amb tres sepulcres. La primera de les tombes contenia les restes d'un home, una dona i un nen. En la segona, que era més elegant i semblava digna d'un rei, s'hi van trobar les cendres d'un home que els arqueòlegs van relacionar amb les restes del rei Filip II, que va unificar Macedònia i va ser pare d'Alexandre el Gran. De fet, des de 1996, aquest conjunt funerari és patrimoni de la Humanitat de la Unesco, en bona mesura perquè conté la suposada tomba de Filip II. Ara, però, la polèmica ha saltat a primera plana dels diaris perquè sembla que aquella identificació va ser errònia. El rei no era a la segona tomba, sinó a la primera. Almenys això és el que defensa el paleoantropòleg Juan Luis Arsuaga.
Després de reconstruir les restes dels tres cadàvers de la primera tomba, Arsuaga ha arribat a la conclusió que un d'ells és el de Filip II: les restes corresponen a un home d'1,80 metres i que va morir a la quarantena d'anys. I a més té una gran ferida en el genoll esquerre. L'any 339 aC, Filip II va rebre un cop de llança que li va travessar la cama. Així, els documents històrics ajudarien a corroborar-ho. Però no tothom hi està d'acord. Robin Lane Fox, historiador de la Universitat d'Oxford, assegura que les proves presentades no són concloents i assegura que a l'època els cossos dels reis s'acostumaven a incinerar. Per la seva banda, Theodore Antikas, cap d'antropologia de les excavacions de Verguina, sosté que en la tomba número 1 hi havia no tres, sinó set individus, i que es podria tractar de saquejadors o de cadàvers rebutjats. A l'espera dels estudis d'ADN, el misteri d'aquestes tombes continua obert.
Després de reconstruir les restes dels tres cadàvers de la primera tomba, Arsuaga ha arribat a la conclusió que un d'ells és el de Filip II: les restes corresponen a un home d'1,80 metres i que va morir a la quarantena d'anys. I a més té una gran ferida en el genoll esquerre. L'any 339 aC, Filip II va rebre un cop de llança que li va travessar la cama. Així, els documents històrics ajudarien a corroborar-ho. Però no tothom hi està d'acord. Robin Lane Fox, historiador de la Universitat d'Oxford, assegura que les proves presentades no són concloents i assegura que a l'època els cossos dels reis s'acostumaven a incinerar. Per la seva banda, Theodore Antikas, cap d'antropologia de les excavacions de Verguina, sosté que en la tomba número 1 hi havia no tres, sinó set individus, i que es podria tractar de saquejadors o de cadàvers rebutjats. A l'espera dels estudis d'ADN, el misteri d'aquestes tombes continua obert.