L'historiador Pau Vinyes i Roig acaba de publicar el llibre ‘La ciutat republicana s'enlaira. L'avantprojecte de l'aeroport de Barcelona (1931-1934)'. Es tracta d'una aproximació històrica i política al projecte de construcció d'un aeroport internacional a Barcelona als anys trenta del segle passat, un aeroport pensat per convertir la capital catalana en un pol d'atracció econòmica i turística del sud d'Europa.

On neix el seu interès per escriure sobre la història de l'aeronàutica a Catalunya?
Sóc un apassionat de ‘Les aventures de Tintin', i el traductor al català del personatge creat per Hergé va ser el periodista i polític Joaquim Ventalló. Ventalló va ser tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Barcelona durant la República, en època de l'alcalde Jaume Aiguader.

I quin és el vincle de Ventalló amb l'aeronàutica?
Fa uns anys vaig escriure una biografia de Joaquim Ventalló, ‘Visca la República! Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor'. Vaig descobrir que havia estat el president de la Comissió Municipal de l'Aeroport de Barcelona, que es va encarregar de redactar un avantprojecte de construcció d'una infraestructura aeronàutica en els termes de Viladecans i Gavà. Vaig consultar els documents del Fons Ventalló que custodia la Biblioteca de l'Escola Superior d'Arquitectura Superior de la UPC. Des d'aleshores només va ser necessari anar estirant els fils.

Al primer terç del segle XX, quina era la importància de disposar d'un aeroport a Barcelona?
Barcelona no va disposar d'un aeroport internacional fins ben entrats els anys cinquanta. Fins aleshores tres aeròdroms —el de la Volateria, el Francès i el Canudas— feien aquesta funció sense tenir les infraestructures necessàries. Per això, el primer ajuntament barceloní de la República es va proposar crear una comissió per estudiar la possibilitat de construir un aeroport internacional. I és que Barcelona volia ser capdavantera en matèria aeronàutica i tenia la voluntat i l'esperit de ser-ho, però les dificultats econòmiques i polítiques de l'època van ser un entrebanc.

Aquell primer projecte de construcció d'un aeroport a Barcelona era dels més avantguardistes d'Europa, però mai es va portar a terme. Van voler ser massa ambiciosos?
Jo no diria que es volgués ser massa ambiciós, ans al contrari. Barcelona volia figurar en el mapa de les línies aèries modernes. La capital de Catalunya necessitava un equipament d'aquestes característiques si volia tenir un lloc al món.

La manca d'un lideratge ferm i la inestabilitat política dels anys trenta van provocar que Barcelona no pogués disposar d'un aeroport amb cara i ulls. Ara, a principis del segle XXI, la història sembla que es repeteix.
Malauradament, Barcelona no és la capital d'un estat. Si Catalunya fos independent, segurament faria temps que el nostre actual aeroport seria un dels primers d'Europa i no hauríem d'anar demanant súpliques a Madrid per fer la nostra. Aquesta impossibilitat, que també es dóna en altres àmbits socioeconòmics i culturals, fa que encara ens hàgim de bellugar amb pals a les rodes. Si els polítics de la Lliga dels anys trenta s'haguessin compromès amb l'avenç de la ciutat en comptes de ser una obstrucció en la dinàmica municipal, potser l'aeroport de Barcelona hauria estat una realitat molt més aviat.