OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Actualitat

Pompeia reobre el seu gimnàs

L'espai testimonia la influència de la colonització grega en la península d'Itàlia

Redacció
18 d'agost de 2015
El jaciment de Pompeia, actualment
El jaciment de Pompeia, actualment
Els gimnasos eren construccions força populars en les ciutats de la Grècia clàssica. Eren espais dedicats no només a la pràctica de l'esport, sinó també a la socialització. S'hi desenvolupava activitat física, però també servia parlar de negocis o conversar de política i filosofia. Amb la colonització grega del Mediterrani en època arcaica, l'afició a l'esport i la construcció d'aquests tipus d'edificis es va estendre per gairebé tota la conca del Mare Nostrum. I el sud de la península d'Itàlia, precisament, va ser un dels indrets on més va arrelar.

N'és un exemple fantàstic el ‘Gran Gimnàs' de la ciutat antiga de Pompeia, un dels més espectaculars i més ben conservats de tot el Mediterrani. Després d'anys tancat al públic per problemes greus de conservació, el gimnàs acaba d'obrir de nou les portes als turistes amb una ambiciosa posada en escena. El govern italià ha aprofitat per presentar la nova museïtzació amb pintures murals procedents del jaciment de Moregine, una vil•la opulenta ubicada als afores de Pompeia i que —com la mateixa ciutat— va quedar també sepultada per l'erupció del Vesuvi. La reobertura del gimnàs ha coincidit amb la museïtzació de la Vil·la dels Misteris i la basílica principal de Pompeia. Aquests nous tres elements signifiquen un gran pas per a la consolidació d'un dels jaciments més importants de la Roma antiga. I és que els darrers anys la gestió del conjunt arqueològic havia estat durament criticada per entitats dedicades a la protecció del patrimoni per la deixadesa de les institucions i la degradació de bona part de les restes.

Subscriu-t'hi

Portada del número 251 de SÀPIENS (febrer 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 251 de SÀPIENS (febrer 2023)

Dins una txeca

Ens infiltrem en els centres de tortura de la rereguarda republicana

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto