Els gimnasos eren construccions força populars en les ciutats de la Grècia clàssica. Eren espais dedicats no només a la pràctica de l'esport, sinó també a la socialització. S'hi desenvolupava activitat física, però també servia parlar de negocis o conversar de política i filosofia. Amb la colonització grega del Mediterrani en època arcaica, l'afició a l'esport i la construcció d'aquests tipus d'edificis es va estendre per gairebé tota la conca del Mare Nostrum. I el sud de la península d'Itàlia, precisament, va ser un dels indrets on més va arrelar.

N'és un exemple fantàstic el ‘Gran Gimnàs' de la ciutat antiga de Pompeia, un dels més espectaculars i més ben conservats de tot el Mediterrani. Després d'anys tancat al públic per problemes greus de conservació, el gimnàs acaba d'obrir de nou les portes als turistes amb una ambiciosa posada en escena. El govern italià ha aprofitat per presentar la nova museïtzació amb pintures murals procedents del jaciment de Moregine, una vil•la opulenta ubicada als afores de Pompeia i que —com la mateixa ciutat— va quedar també sepultada per l'erupció del Vesuvi. La reobertura del gimnàs ha coincidit amb la museïtzació de la Vil·la dels Misteris i la basílica principal de Pompeia. Aquests nous tres elements signifiquen un gran pas per a la consolidació d'un dels jaciments més importants de la Roma antiga. I és que els darrers anys la gestió del conjunt arqueològic havia estat durament criticada per entitats dedicades a la protecció del patrimoni per la deixadesa de les institucions i la degradació de bona part de les restes.