Ramsès III va morir assassinat
Una nova investigació determina que el faraó va ser víctima d'un intent de cop d'estat de la seva dona i el seu fill

L'anàlisi va consistir a realitzar diverses tomografies computeritzades d'ambdues mòmies, la del faraó i la de l'anomenat ‘Home desconegut E'. Aquestes van revelar una ferida ampla i profunda a la gola de Ramsès III, que havia restat oculta fins ara sota diverses capes de venes de lli, que no s'havien retirat per no empitjorar l'estat de conservació de la mòmia. El tall es va practicar amb una fulla afilada que podria haver-li causat la mort immediata. A més, els científics van trobar un amulet de l'ull d'Horus a l'interior de la ferida, probablement introduït pels embalsamadors durant el procés de momificació perquè la curés en una altra vida.
Pel que fa a l'altre cos analitzat, les anàlisis d'ADN han revelat que comparteix el llinatge parental amb la mòmia de Ramsès, i tot apunta que pertany al príncep Pentawere. El procés de momificació del seu cos ha portat a relacionar-lo amb l'assassinat: va ser cobert amb una pell de cabra, segons un ritual considerat impur, que els investigadors han interpretat com un càstig pels actes que va cometre.
Segons els documents trobats, el cop d'estat, conegut com ‘La conjura de l'harem', va implicar pràcticament tot el personal de palau. Es tracta de tres papirs judicials que daten de l'any 1155 aC i que parlen d'una gran conspiració per assassinar el rei, on els principals involucrats eren Tiye i el seu fill Pentawere, a qui es volia col·locar al tron en lloc del legítim hereu. El complot va consistir en un vertader aixecament popular en el qual van participar altres esposes i una llarga llista de funcionaris.
Els resultats d'aquesta nova investigació, que han estat publicats al ‘British Medical Journal', obligaran a reescriure de nou la història del segon faraó de la dinastia XX, que va regnar Egipte entre el 1186 i el 1155 aC.
Comentaris