La recent troballa d'uns papirs que documenten el judici d'uns possibles conspiradors relacionats amb la mort del faraó Ramsès III ha reobert les incògnites sobre les causes de la seva mort. Un equip d'investigadors dirigits per l'Institut de Mòmies i l'Home de Gel de l'Acadèmia Europea de Bolzano, a Itàlia, ha dut a terme una nova anàlisi antropològica i forense sobre les mòmies de Ramsès III i d'un home desconegut que es creu que era el seu fill. Les investigacions han determinat que va morir degollat per membres del seu harem, en un complot liderat per la seva dona Tiye i el seu fill Pentawere.

L'anàlisi va consistir a realitzar diverses tomografies computeritzades d'ambdues mòmies, la del faraó i la de l'anomenat ‘Home desconegut E'. Aquestes van revelar una ferida ampla i profunda a la gola de Ramsès III, que havia restat oculta fins ara sota diverses capes de venes de lli, que no s'havien retirat per no empitjorar l'estat de conservació de la mòmia. El tall es va practicar amb una fulla afilada que podria haver-li causat la mort immediata. A més, els científics van trobar un amulet de l'ull d'Horus a l'interior de la ferida, probablement introduït pels embalsamadors durant el procés de momificació perquè la curés en una altra vida.

Pel que fa a l'altre cos analitzat, les anàlisis d'ADN han revelat que comparteix el llinatge parental amb la mòmia de Ramsès, i tot apunta que pertany al príncep Pentawere. El procés de momificació del seu cos ha portat a relacionar-lo amb l'assassinat: va ser cobert amb una pell de cabra, segons un ritual considerat impur, que els investigadors han interpretat com un càstig pels actes que va cometre.

Segons els documents trobats, el cop d'estat, conegut com ‘La conjura de l'harem', va implicar pràcticament tot el personal de palau. Es tracta de tres papirs judicials que daten de l'any 1155 aC i que parlen d'una gran conspiració per assassinar el rei, on els principals involucrats eren Tiye i el seu fill Pentawere, a qui es volia col·locar al tron en lloc del legítim hereu. El complot va consistir en un vertader aixecament popular en el qual van participar altres esposes i una llarga llista de funcionaris.

Els resultats d'aquesta nova investigació, que han estat publicats al ‘British Medical Journal', obligaran a reescriure de nou la història del segon faraó de la dinastia XX, que va regnar Egipte entre el 1186 i el 1155 aC.