Subscriu-t'hi
Actualitat

Registren més de 300 vestigis arqueològics al Parc Nacional d'Aigüestortes

Una recerca liderada per la UAB revela un territori ocupat des de fa més de 10.000 anys i vinculat a la ramaderia

Redacció
12 de juliol de 2016
Recipient ceràmic de l'edat del bronze trobat al Parc Nacional d'Aigüestortes -  Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya, UAB
Recipient ceràmic de l'edat del bronze trobat al Parc Nacional d'Aigüestortes - Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya, UAB
Un equip d'investigadors liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha identificat al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici un total de 344 vestigis arqueològics, fet que el converteix en una de les zones de muntanya europees amb més intensitat de registres documentats.

Les dades són fruit d'un programa de recerca d'arqueologia de muntanya realitzat al llarg de deu anys, entre el 2004 i el 2014, que ha incorporat l'estudi de prospecció sistemàtica de superfície a la seva metodologia. L'equip ha explicat els resultats obtinguts amb la tècnica, així com les troballes realitzades, en un article a ‘Quaternary International'.

Els autors indiquen a l'article: "El nostre coneixement sobre el passat històric i arqueològic del Parc ha canviat radicalment, en revelar un territori humanitzat difícil d'imaginar pocs anys enrere. L'any 2001 no hi havia cap registre arqueològic de les zones estudiades, només coneixíem uns pocs vestigis per referència oral dels ramaders. El que tenim ara contradiu la nostra percepció de les zones de muntanya com a reserves naturals, preservades de la intervenció humana".

Ermengol Gassiot, professor del Departament de Prehistòria i director del Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya, que coordina el projecte, explica que "la majoria dels registres es localitzen per sobre del límit superior actual del bosc, dins o molt a prop de zones de pastura, fet que referma la vinculació de l'ocupació humana del territori amb les pràctiques ramaderes i, alhora, obre la incògnita sobre el grau de responsabilitat humana sobre els paisatges de prats actuals per sobre dels 2.200 metres d'altitud".

S'han trobat objectes aïllats, com ara ganivets de sílex i recipients ceràmics, però la majoria dels jaciments identificats, 221, són restes arquitectòniques a l'aire lliure: murs, tancats de diferent mida i funcionalitat i possibles estructures d'habitatges, molts d'ells interrelacionats formant assentaments complexos. La resta són abrics que aprofiten acumulacions d'origen glacial de grans blocs de roca, molts amb estructures, com murs per a la distribució interior i per protegir l'entrada. Finalment, un petit conjunt de cercles de pedres podrien representar monuments funeraris, tot i que de moment no se n'ha excavat cap.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto