Retornar el català als jutjats

El Departament de Justícia ha impulsat un seguit d'actuacions per frenar la davallada de l'ús del català en l'àmbit judicial

Cada any la llengua catalana ha anat desapareixent més i més de l'àmbit judicial, fins a esdevenir avui dia una espècie en perill d'extinció. El Departament de Justícia ha dut a terme un seguit d'actuacions per revertir aquesta dinàmica i fomentar-ne l'ús.

El català, en situació crítica

Fa quinze anys, el 20% de les sentències dictades en jutjats de Catalunya eren en català, però aquesta xifra no ha deixat de caure any rere any malgrat els esforços del Departament de Justícia. El 2021 va arribar a un mínim històric del 6,9%, un descens especialment pronunciat a les demarcacions de Tarragona (3,94%) o a les Terres de l'Ebre, on tan sols 37 de les 3.505 sentències redactades van ser en català (1,06%).

I no són només les sentències, el problema s'estén per tot l'àmbit judicial. D'entre els documents emesos amb el sistema de tramitació judicial e-justicia.cat l'any passat, solament el 7,97% van ser en el nostre idioma. Aquest sistema ofereix plantilles actualitzades en català i castellà de tots els documents que es fan servir a l'oficina judicial; per tant, hauria de facilitar que s'escrigués més en català. Per altra banda, els jutjats dels àmbits civil, mercantil, contenciós administratiu i social van rebre només un 6,23% de les demandes en llengua catalana.

Així mateix, la diagnosi feta per Justícia ha revelat que 8 de cada 10 ciutadans que demanen ser notificats en català –emparant-se en el seu dret lingüístic a fer-ho– finalment són notificats en castellà. És una situació alarmant que ja s’ha posat en coneixement de les autoritats judicials.

Afrontar el problema

Aquestes són les últimes dades del Departament de Justícia, que ha realitzat una diagnosi sobre l'ús del català en tots els àmbits en els quals té responsabilitats, i amb els resultats sobre la taula ha elaborat un Pla de foment, del qual ja s’ha presentat un primer paquet de mesures.

Una de les principals complicacions és el moviment del personal als jutjats. De fet, sovint els jutges són de fora de Catalunya i, per tant, no fan servir el català en les seves sentències. Per aquest motiu, durant l'últim trimestre d'aquest any s'oferiran 600.000 euros repartits entre 50 beques per als estudiants catalans que vulguin opositar a jutge, fiscal o lletrat. És una de les mesures del nou Pla, que ha de contribuir a reduir l'alta mobilitat dels jutges i fiscals que hi ha a Catalunya.

Una altra mesura que acaba de posar en marxa el Departament és un circuit directe de queixes a través d'un codi QR, que remetrà directament a un formulari amb el qual es podran fer queixes a l'Administració, des del mòbil i des del lloc dels fets, relacionades amb vulneracions de drets lingüístics als jutjats. S'atendran amb prioritat màxima, i servirà també per quantificar i documentar les vulneracions lingüístiques.

Constantment també es reivindica que saber català hauria de passar de ser un mèrit a un requisit obligatori en el cas dels jutges i fiscals de Catalunya. Actualment, Justícia està negociant un nou conveni amb l'Escola Judicial del Consejo General del Poder Judicial per fer que el nivell C1 de català sigui un mèrit per exercir a Catalunya –en lloc de l'actual B2–, una proposta real i efectiva que ja existeix al País Valencià.

Una justícia en català per a tothom

Per fomentar l'ús de la nostra llengua és essencial que el mateix personal de l'Administració de justícia conegui perfectament els drets de tots els ciutadans a fer servir la llengua catalana per comunicar-s'hi. Per aquesta raó l'any passat es van realitzar fins a 121 sessions de formació per al personal sobre l'opció i els drets lingüístics, amb un total de 857 participants.

Paral·lelament, es llança una campanya institucional de conscienciació, en diferents formats, amb la finalitat de contribuir a revertir aquesta situació. "Fer servir el català no canvia la sentència" és el missatge que es vol transmetre amb l'objectiu de trencar tòpics, prejudicis o falses creences sobre el fet que l'ús de la llengua catalana en els processos judicials pot condicionar la resolució judicial.

Pacte Nacional per la Justícia

El primer pas que farà el Departament de Justícia davant d'aquest escenari serà l'aprovació via acord de Govern, i posterior constitució, del Pacte Nacional per la Justícia. Aglutinarà actors diversos vinculats amb l'àmbit lingüístic i el món judicial: universitats, notaria, procuradoria, entitats del tercer sector, institucions públiques i privades. Tothom podrà fer-hi les seves aportacions, que hauran de desembocar en iniciatives objectives, reals i efectives. Es preveu que com a molt tard a principis de juliol el Govern ho aprovi i el Pacte ja es pugui constituir. En el marc d'aquest Pacte, el propòsit del Govern és constituir un grup específic que treballi amb consens per revertir aquestes dades tan negatives.