El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha visitat aquest matí la primera fossa exhumada de la Guerra Civil a Figuerola d'Orcau, al Pallars Jussà, que també era la primera prevista en el Pla de fosses 2017-2018. A la fossa, que està ubicada a l'exterior del cementiri del municipi, s'hi han trobat restes de 17 individus arrenglerats, a més d'elements d'indumentària militar com un casc, cartutxeres, sivelles i un tinter. Aquests objectes, juntament amb les dades històriques, fan pensar que es podria tractar de soldats d'ambdós bàndols que van morir a les proximitats de Figuerola d'Orcau en els combats d'abril o maig de1938. En aquells mesos la línia del front del Pallars es va situar en aquesta població, i durant els dies que van durar els combats hi va haver un alt nombre de baixes tant d'un bàndol com de l'altre i es van enterrar alguns cossos a l'exterior del cementiri.

Ara, el següent pas és analitzar genèticament aquestes restes i incorporar-ne els resultats a la base de dades de perfils genètics de restes òssies. Un cop incloses, aquesta informació s'encreuarà amb els perfils genètics dels familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme que han estat recollides a través del Programa d'Identificació Genètica impulsat pel Govern.

Arribar fins al final
El conseller ha declarat que "sabem que no podem fer en poc temps tot allò que s'hauria d'haver fet durant anys" i que "comencem ara, però ho fem convençuts d'arribar fins al final". A més, ha afegit que "el camí que ara iniciem ens condueix cap a la normalitat dels estats sans, respectuosos amb el passat i amb el present" i que "calia mirar de cara la memòria col·lectiva i actuar amb dignitat" perquè "no hi pot haver ni justícia ni democràcia mentre encara quedin cossos anònims amagats en fosses desconegudes".

Romeva ha recordat que va ser precisament a Figuerola d'Orcau on es va presentar el Pla de fosses i que durant aquests mesos "s'ha estat treballant en la localització i la documentació de 129 fosses noves, i en la recollida en superfície de les restes humanes que corresponen, com a mínim, a 30 persones". Finalment, el conseller també ha explicat que "el Pla de fosses es va presentar com un projecte anual, però amb el desenvolupament de les primeres actuacions vam creure necessari que fos una iniciativa bianual, ampliables a dos anys més, i n'hem triplicat el pressupost".

Altres exhumacions en marxa
A part d'aquesta exhumació, des del gener de 2017 s'han fet altres actuacions previstes al Pla de fosses. Al Priorat, a les Terres de l'Ebre (Ribera d'Ebre, Baix Ebre, Montsià, Terra Alta), a la Noguera i Osona s'han fet treballs de localització de noves fosses que han permès afegir 129 fosses noves al mapa. Un mapa que ara mateix compta amb 503 fosses comunes, de les quals 235 estan confirmades i 268 són probables. També s'ha fet recollida de restes òssies en superfície a les Terres de l'Ebre, al Priorat, al Pallars Jussà i a la Noguera, que corresponen a un mínim de 30 persones.

El Pla de fosses inclou la sistematització dels protocols d'actuació i la planificació de futures actuacions. S'estableix així una dinàmica clara, formal i continuada de treball per a la recuperació de restes de persones desaparegudes. El Pla complementa el Programa d'Identificació Genètica, ja que permet recuperar les restes òssies de persones desaparegudes, analitzar-les i encreuar-les amb les dades genètiques dels familiars de persones desaparegudes.