Aquesta icona internacional, coneguda inicialment com a Modelo Austral, va ser dissenyada el 1938 a Buenos Aires pel Grup Austral, format per Antoni Bonet, Juan Kurchan i Jorge Ferrari Hardoy. El seu disseny consisteix en un esquelet format per dues barres metàl·liques que sostenen una peça de pell en suspensió, i recorda la Tripolina, la cadira de campanya de l'Exèrcit britànic. El 1943 va entrar a formar part de la col·lecció de disseny del MoMA de Nova York i, després de la Segona Guerra Mundial, va ser popularitzada com a Butterfly chair per la firma Knoll.

L'exili durant i després de la Guerra Civil dels membres del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), un moviment arquitectònic influït per les avantguardes arquitectòniques racionalistes sorgit als anys 1930, va permetre que els seus treballs es coneguessin en l'àmbit internacional.

Aquest model de la Butaca GATCPAC de 1936 reinterpreta un tipus de butaca tradicional d'Eivissa, illa que va inspirar els arquitectes racionalistes a través de la seva arquitectura i el seu mobiliari funcional d'arrels populars. Va formar part del mobiliari del pati auditori del Pavelló de la República espanyola a l'Exposició Internacional de París de 1937, on va compartir espai amb obres d'artistes com Picasso, Alexander Calder i Joan Miró.

També es va exposar a la botiga MIDVA (Mobles i Decoració de la Vivenda Actual), que el GATCPAC va obrir el 1931 al passeig de Gràcia de Barcelona, juntament amb altres mobles i materials moderns creats per ells mateixos, especialment, per Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Germán Rodríguez Arias.

Creat el 1957 per José Antonio Coderch de Sentmenat, membre del Grup R, aquest llum de suspensió és un exemple de la renovació del disseny industrial dels anys cinquanta i seixanta. La seva forma amb làmines de fusta buscava l'efecte del "caliu del foc dins d’una llar", es va incorporar en molts interiors residencials i es va popularitzar a mans d'altres arquitectes que el van utilitzar com un exemple de modernització arquitectònica.

És tan modern que actualment encara es ven. Miguel Milà va dissenyar el llum de peu TMC el 1960, i el 1961 es va donar a conèixer després de guanyar el Premi Delta d'Or en un moment en què el disseny industrial agafava impuls. Una de les seves evolucions, el TMM, també va guanyar el Premi de la Crítica en els Delta de l'any següent. En el seu moment va suposar una renovació conceptual d'aquest tipus d'objecte i, per tot plegat, va esdevenir una de les peces més emblemàtiques del disseny barceloní que encara avui és actual. 

Aquest setrill és a pràcticament a totes les llars i ha estat objecte de nombroses còpies a tot el món. El dissenyador i arquitecte Rafael Marquina en va crear un primer model el 1961 per resoldre amb enginy el degoteig de l'oli dels setrills tradicionals. Posteriorment li va donar la seva forma cònica definitiva. Aquests dos trets, juntament amb el material de vidre transparent, posen de manifest la clara funcionalitat que té i el converteixen, alhora, en un objecte estèticament bell. És un exemple de com un recipient tan senzill i quotidià pot esdevenir una autèntica revolució del disseny industrial que no passa mai de moda.

Durant els anys de precarietat marcats per les polítiques autàrquiques franquistes, el disseny industrial es va veure profundament minvat i es va enfocar, principalment, a satisfer mancances en la vida diària.

Un dels dissenys inventius d'ús domèstic més destacats de l'època és el model de pal de fregar i cubell que va proposar l'enginyer aragonès Manuel Jalón el 1956. Tot i que l'invent era d'origen americà, a Espanya es van presentar moltes patents de models que el perfeccionaven. El de Manuel Jalón es va popularitzar enormement a partir dels anys cinquanta per fer menys feixugues les tasques de neteja a les llars de tot l'estat. El model que va patentar el 1963 ja era molt similar als pals de fregar que utilitzem actualment.

En contraposició amb la dècada anterior, els anys seixanta van suposar l'inici d'una obertura marcada per una major liberalització dels mercats, el desenvolupisme industrial, el turisme i el progrés. L'impuls industrial i l'accés als béns de consum van propiciar el desenvolupament del disseny en els camps de la tecnologia, els electrodomèstics i l'automoció.

N'és un exemple la motocicleta Impala, un innovador model de moto de carretera que, amb un disseny atractiu i un preu i un manteniment assequibles, es va convertir en un èxit de vendes tan bon punt va sortir al mercat, l'any 1962. Amb el temps esdevindria un objecte de culte situat al costat del mític Seat 600.