Stonehenge va ser un gran cementiri
Un nou estudi ha determinat que el jaciment prehistòric va ser, en els seus orígens, un gran cementiri exclusiu per a les classes privilegiades

La troballa d'aquestes restes va portar els experts a plantejar de nou l'origen d'aquesta misteriosa construcció circular d'enormes blocs de pedra. Els primers resultats de la recerca, liderada per l'investigador Mike Parker Pearson i que ha durat deu anys, han determinat que originalment era un immens cementiri exclusiu per a famílies de les elits del moment, abans que s'hi aixequés la construcció que coneixem actualment.
A través de la datació dels ossos trobats, els investigadors també han corregit la data de construcció del monument, situant-la a l'any 3000 aC, cinc-cents anys abans del que es creia fins ara. La majoria dels ossos són d'homes adults, però també hi ha dones i nens, i fins i tot un nounat. Han aparegut en 63 fosses individuals a la part exterior que envolta el monument, les conegudes com ‘forats d'Aubrey', i els experts esperen trobar molts més cossos en futures excavacions.
El treball també ha determinat que a partir de l'any 2500 aC l'indret va adquirir una funció més commemorativa i de celebració, convertint-se en un lloc de pelegrinatge i de grans trobades i festivitats comunitàries, com la celebració del solstici. Els experts creuen que l'indret podria haver reunit fins a 4.000 persones d'arreu del país fins al declivi de Stonehenge, que va arribar quan es van establir poblacions més individualistes en detriment de la cultura comunitària.
Comentaris