OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any per poc més de 3 € al mes!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Actualitat

Surt a la llum un esborrany d'Einstein amb una teoria alternativa al Big Bang

Un manuscrit escrit pel físic alemany l'any 1931 demostra que va plantejar la teoria de l'estat estacionari abans que Fred Hoyle, que ho va fer a finals dels anys 40

Carla Galisteo
10 de març de 2014
Albert Einstein -  Library of Congres of UEA
Albert Einstein - Library of Congres of UEA
Un equip de científics britànics ha descobert un manuscrit del físic alemany Albert Einstein que podria ser l'esborrany d'una teoria alternativa a la del Big Bang. Escrit el 1931, el document es donava per desaparegut i demostra la seva reticència a acceptar la teoria que explica que l'Univers es va crear durant una única explosió.

El Big Bang és el model que explica l'origen de l'Univers a partir d'una singularitat –l'anomenada "gran explosió"– que es va expandir violentament i ràpidament. A finals de la dècada de 1940 el científic Fred Hoyle va rebutjar aquesta teoria proposant-ne una d'alternativa, la teoria de l'estat estacionari. Segons aquesta, l'Univers és infinit i no canvia, no té ni origen ni final. Les galàxies, els estels i els planetes es formarien segons aquesta idea a partir de la creació espontània de matèria. Aquest model va ser rebutjat per la comunitat científica quan el 1964 es va aconseguir detectar la radiació emesa per la "gran explosió" del Big Bang.

Al document descobert s'hi llegeix: "Perquè la densitat romangui constant, les noves partícules de matèria han de formar-se contínuament". Einstein suggereix, per tant, que l'Univers s'expandeix de manera constant i eterna, i això demostra que ja va descriure una idea precedent a la teoria estacionària més de deu anys abans que Hoyle. Sembla, però, que la idea li va durar poc temps, i després d'adonar-se que havia comès un error en els seus càlculs va decidir que no funcionava i la va abandonar. Ho demostra un número ratllat amb bolígraf de diferent color a la resta dels càlculs.

De moment no es té constància de l'existència de cap document posterior en què el físic torni a esmentar aquesta idea. Aquest manuscrit havia romàs arxivat erròniament com a esborrany d'un altre document als arxius d'Albert Einstein a Jerusalem, raó per la qual ningú no coneixia el seu contingut real. Ara, el text complet es pot consultar en aquests arxius i està també disponible a la seva pàgina web. La troballa ha estat publicada al servidor Arxiv.org i presentada a la revista científica ‘European Physical Journal'.

Subscriu-t'hi

Portada del número 261 de SÀPIENS (desembre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​​​​​​​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 261 de SÀPIENS (desembre 2023)

L'assassinat de Carrero Blanco

L'atemptat que va condicionar la Transició

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto