Anàlisis d'ADN recollides dels budells de diverses mòmies demostren que contenien bacteris resistents a la majoria dels antibiòtics actuals, tot i que aquests han estat descoberts en els últims 100 anys, segons un informe publicat a la revista ‘New Scientist'.

Tasha Santiago-Rodríguez, de la Universitat Estatal Politècnica de Califòrnia, i el seu equip van recollir mostres de tres mòmies inques que daten d'entre els segles X i XIV i sis cossos momificats procedents d'Itàlia d'entre els segles XV i XVIII. Als seus budells, els científics han trobat una sèrie de gens que permeten resistir a la majoria d'antibiòtics moderns, incloses la penicil·lina, la vancomicina i la tetraciclina.

Les troballes suggereixen que els bacteris que habiten l'intestí humà ja contenien gens que possibilitaven resistir als antibiòtics abans de la descoberta de la penicil·lina, l'any 1928, per part d'Alexander Fleming. Per tant, segles abans que l'ús d'antibiòtics es fes comú. "Gairebé tots els antibiòtics es produeixen de forma natural, així que té sentit trobar també gens antibiòtics", recorda Santiago-Rodríguez.

"És ridícul pensar que l'evolució de la resistència als antibiòtics va començar quan es va descobrir la penicil·lina", explica Raúl Cano, també membre de l'equip. El fenomen, continua, "succeeix des de fa 2 milions d'anys, però és el nostre ús excessiu d'aquests fàrmacs, tant en persones com en el bestiar, el que ha causat l'explosió mundial dels bacteris multiresistents".