La Masia d'en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú custodiava, des de 1895, una sèrie de dotze estampes del pintor Francisco Goya, que fins ara no s'havien datat ni documentat. Un estudi elaborat per la Universitat de Barcelona (UB) n'ha demostrat l'autenticitat i ha determinat que es tracta d'unes proves d'assaig que l'artista va realitzar abans del primer tiratge definitiu de la sèrie ‘Disbarats'.
Aquests gravats són difícils de catalogar i d'interpretar, ja que no existeix cap text on Goya n'expliqui el significat. Alguns mostren escenes de Carnaval; d'altres, il·lustracions de proverbis, i en general tracten diversos temes relacionats amb les preocupacions iconogràfiques de Goya en l'època negra, incorporant aspectes de crítica social i política i amb una visió onírica i grotesca característica de l'artista.
L'estudi tampoc no ha pogut precisar una datació exacta dels gravats. L'únic que se sap és que les plaques de coure, que Goya va fabricar entre 1815 i 1823 abans d'exiliar-se a França, es van utilitzar per a un primer tiratge de 300 exemplars l'any 1864 per part de la Real Academia de San Fernando. Les estampes de prova, per tant, devien realitzar-se abans d'aquesta data, probablement entre 1848 i 1863.
La raresa d'aquests gravats n'augmenta el valor documental, ja que es conserven poques proves d'aquest tipus i són molt diferents les unes de les altres. De les 22 estampes originals que componen la sèrie ‘Disbarats', actualment quatre s'exhibeixen al Museu del Louvre de París, i les 18 restants són propietat de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Madrid. Sobre les imatges prèvies de prova, a part de les dotze que es conserven a la Masia d'en Cabanyes n'existeixen sis més, el parador de les quals es desconeix.
Els gravats que s'han sotmès a estudi formen part del llegat de la família del poeta Manuel de Cabanyes. Sembla que la família les va adquirir al voltant de 1895 i des d'aleshores han estat custodiades a la biblioteca del palau senyorial, que actualment pertany a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i que s'ha convertit en un centre d'interpretació del romanticisme literari i pictòric. El següent pas del procés de documentació de les peces, que ha dut a terme la UB i en què ha participat el Consell Comarcal del Garraf i l'Obra Social de Caixa Penedès, serà restaurar-les, divulgar-les i exposar-les al públic a la mateixa Masia d'en Cabanyes.
Aquests gravats són difícils de catalogar i d'interpretar, ja que no existeix cap text on Goya n'expliqui el significat. Alguns mostren escenes de Carnaval; d'altres, il·lustracions de proverbis, i en general tracten diversos temes relacionats amb les preocupacions iconogràfiques de Goya en l'època negra, incorporant aspectes de crítica social i política i amb una visió onírica i grotesca característica de l'artista.
L'estudi tampoc no ha pogut precisar una datació exacta dels gravats. L'únic que se sap és que les plaques de coure, que Goya va fabricar entre 1815 i 1823 abans d'exiliar-se a França, es van utilitzar per a un primer tiratge de 300 exemplars l'any 1864 per part de la Real Academia de San Fernando. Les estampes de prova, per tant, devien realitzar-se abans d'aquesta data, probablement entre 1848 i 1863.
La raresa d'aquests gravats n'augmenta el valor documental, ja que es conserven poques proves d'aquest tipus i són molt diferents les unes de les altres. De les 22 estampes originals que componen la sèrie ‘Disbarats', actualment quatre s'exhibeixen al Museu del Louvre de París, i les 18 restants són propietat de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Madrid. Sobre les imatges prèvies de prova, a part de les dotze que es conserven a la Masia d'en Cabanyes n'existeixen sis més, el parador de les quals es desconeix.
Els gravats que s'han sotmès a estudi formen part del llegat de la família del poeta Manuel de Cabanyes. Sembla que la família les va adquirir al voltant de 1895 i des d'aleshores han estat custodiades a la biblioteca del palau senyorial, que actualment pertany a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i que s'ha convertit en un centre d'interpretació del romanticisme literari i pictòric. El següent pas del procés de documentació de les peces, que ha dut a terme la UB i en què ha participat el Consell Comarcal del Garraf i l'Obra Social de Caixa Penedès, serà restaurar-les, divulgar-les i exposar-les al públic a la mateixa Masia d'en Cabanyes.