Actualitat

Troben gravats de Goya en una masia de Vilanova

Un estudi revela l'autenticitat de dotze obres originals del pintor aragonès que es conservaven en una casa particular

Carla Galisteo
31 de gener de 2013
Autoretrat de Goya
Autoretrat de Goya
La Masia d'en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú custodiava, des de 1895, una sèrie de dotze estampes del pintor Francisco Goya, que fins ara no s'havien datat ni documentat. Un estudi elaborat per la Universitat de Barcelona (UB) n'ha demostrat l'autenticitat i ha determinat que es tracta d'unes proves d'assaig que l'artista va realitzar abans del primer tiratge definitiu de la sèrie ‘Disbarats'.

Aquests gravats són difícils de catalogar i d'interpretar, ja que no existeix cap text on Goya n'expliqui el significat. Alguns mostren escenes de Carnaval; d'altres, il·lustracions de proverbis, i en general tracten diversos temes relacionats amb les preocupacions iconogràfiques de Goya en l'època negra, incorporant aspectes de crítica social i política i amb una visió onírica i grotesca característica de l'artista.

L'estudi tampoc no ha pogut precisar una datació exacta dels gravats. L'únic que se sap és que les plaques de coure, que Goya va fabricar entre 1815 i 1823 abans d'exiliar-se a França, es van utilitzar per a un primer tiratge de 300 exemplars l'any 1864 per part de la Real Academia de San Fernando. Les estampes de prova, per tant, devien realitzar-se abans d'aquesta data, probablement entre 1848 i 1863.

La raresa d'aquests gravats n'augmenta el valor documental, ja que es conserven poques proves d'aquest tipus i són molt diferents les unes de les altres. De les 22 estampes originals que componen la sèrie ‘Disbarats', actualment quatre s'exhibeixen al Museu del Louvre de París, i les 18 restants són propietat de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Madrid. Sobre les imatges prèvies de prova, a part de les dotze que es conserven a la Masia d'en Cabanyes n'existeixen sis més, el parador de les quals es desconeix.

Els gravats que s'han sotmès a estudi formen part del llegat de la família del poeta Manuel de Cabanyes. Sembla que la família les va adquirir al voltant de 1895 i des d'aleshores han estat custodiades a la biblioteca del palau senyorial, que actualment pertany a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i que s'ha convertit en un centre d'interpretació del romanticisme literari i pictòric. El següent pas del procés de documentació de les peces, que ha dut a terme la UB i en què ha participat el Consell Comarcal del Garraf i l'Obra Social de Caixa Penedès, serà restaurar-les, divulgar-les i exposar-les al públic a la mateixa Masia d'en Cabanyes.

Subscriu-t'hi

Portada del número 206 del SÀPIENS (maig 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Portada del número 206 del SÀPIENS (maig 2019)

El retorn dels Urgell: la restitució del panteó comtal

Gràcies a un projecte museístic pioner en 3D, els sepulcres d’aquesta noble nissaga tornaran des de Nova York al monestir de les Avellanes

1 any de SÀPIENS per només 19,90€ 19,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto