Un equip d'arqueòlegs australians ha descobert un tros de la destral més antiga del món. Trobat a la regió de Kimberley, al nord-oest del país, el fragment pot semblar a primera vista una pedra de la mida d'una ungla, però és en realitat part d'una eina creada a l'edat de pedra. Concretament, la peça té entre 45.000 i 49.000 anys, quan feia poc temps que els primers éssers humans havien arribat al continent, més de deu mil•lennis abans de la creació de qualsevol destral descoberta fins avui.

Segons Peter Hiscock, professor de la Universitat de Sidney i autor del descobriment, "la destral revela que els primers australians eren innovadors tecnològics". La professora Sue O'Connor, de la Universitat Nacional d'Austràlia, que va excavar el jaciment on s'ha trobat el fragment per primera vegada a principis dels noranta, coincideix amb Hiscock: "Sabem que [els primers pobladors d'Austràlia] no tenien destrals dels llocs d'on venien. No n'hi ha a les illes situades al nord. Van arribar a Austràlia i van inventar-la".

Si bé altres homínids ja havien fet servir eines afilades fa milions d'anys, les característiques del fragment, del qual Hiscock destaca que "està fet d'un material pesant i té les dues superfícies de la fulla polides i acabades en un tall", suggereixen que pertany a la primera destral amb mànec coneguda. O'Connor apunta que "en cap altre lloc del món s'han trobat destrals amb aquesta antiguitat; al Japó, n'hi ha que tenen uns 35.000 anys, però a la major part del món aquestes eines van arribar amb l'agricultura, fa 10.000 anys".