Subscriu-t'hi
Actualitat

Troben la destral més antiga del món a Austràlia

Un petit fragment de gairebé 50.000 anys d'antiguitat atribueix l'invent als primers pobladors del continent

Daniel F. Galeote
11 de maig de 2016
Fragment de la destral més antiga, trobada a Austràlia, vist al microscopi -  Australian Archaeology
Fragment de la destral més antiga, trobada a Austràlia, vist al microscopi - Australian Archaeology
Un equip d'arqueòlegs australians ha descobert un tros de la destral més antiga del món. Trobat a la regió de Kimberley, al nord-oest del país, el fragment pot semblar a primera vista una pedra de la mida d'una ungla, però és en realitat part d'una eina creada a l'edat de pedra. Concretament, la peça té entre 45.000 i 49.000 anys, quan feia poc temps que els primers éssers humans havien arribat al continent, més de deu mil•lennis abans de la creació de qualsevol destral descoberta fins avui.

Segons Peter Hiscock, professor de la Universitat de Sidney i autor del descobriment, "la destral revela que els primers australians eren innovadors tecnològics". La professora Sue O'Connor, de la Universitat Nacional d'Austràlia, que va excavar el jaciment on s'ha trobat el fragment per primera vegada a principis dels noranta, coincideix amb Hiscock: "Sabem que [els primers pobladors d'Austràlia] no tenien destrals dels llocs d'on venien. No n'hi ha a les illes situades al nord. Van arribar a Austràlia i van inventar-la".

Si bé altres homínids ja havien fet servir eines afilades fa milions d'anys, les característiques del fragment, del qual Hiscock destaca que "està fet d'un material pesant i té les dues superfícies de la fulla polides i acabades en un tall", suggereixen que pertany a la primera destral amb mànec coneguda. O'Connor apunta que "en cap altre lloc del món s'han trobat destrals amb aquesta antiguitat; al Japó, n'hi ha que tenen uns 35.000 anys, però a la major part del món aquestes eines van arribar amb l'agricultura, fa 10.000 anys".

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto