Troben la mostra més antiga de càncer humà a un fòssil d'1,7 milions d'anys

Un dit del peu d'un homínid trobat a Sud-àfrica podria ajudar a la investigació mèdica de la malaltia

Os del peu estudiat d'1,7 milions d'anys d'antiguitat -  Patrick Randolph-Quinney (UCLAN)
Os del peu estudiat d'1,7 milions d'anys d'antiguitat - Patrick Randolph-Quinney (UCLAN)
2 d'agost del 2016
Autor
Daniel F. Galeote
Tot i que normalment pensem en el càncer com una afecció moderna atribuïda als mals hàbits, la mala sort o la longevitat, un descobriment sorprenent ha revelat l'existència de la malaltia en avantpassats dels humans de fa més d'un milió d'anys. Concretament, s'han trobat evidències de càncer a un os del peu i d'un tumor benigne a una vèrtebra a partir de dos espècimens d'homínids trobats a Sud-àfrica.

Un equip internacional ha anunciat els descobriments en dos articles publicats al ‘South African Journal of Science'. L'han liderat científics de l'Institut d'Estudis Evolutius de la Universitat de Witwatersrand, a Johannesburg, i el Centre Sud-africà per a l'Excel·lència en les Paleociències.

El tumor maligne més antic registrat
El fragment de peu té aproximadament 1,7 milions d'anys d'antiguitat i les vèrtebres en tenen gairebé 2. Abans que s'anunciessin aquestes troballes, el possible tumor més antic registrat en un ésser humà tenia només 120.000 anys d'antiguitat. Així, doncs, el tumor de peu és l'evidència més antiga de càncer maligne. De fet, encara que els humans hem evolucionat molt des de llavors, el càncer de peu fossilitzat és virtualment idèntic al que es pot trobar en una persona actual.

El tumor de l'os del peu, un metatarsià, ha estat identificat com un osteosarcoma, una forma agressiva de càncer que generalment afecta persones joves en el cas dels humans moderns i que resulta mortal si no es tracta. Pel seu estat de conservació, no es pot afirmar si l'os pertany a un infant o a un adult, ni l'espècie de l'afectat. Per contra, se sap que el tumor de vèrtebra, molt rar en humans moderns pel seu emplaçament a l'esquena, el va patir un nen australopitec, fet que indica que la seva aparició no va tenir res a veure amb la longevitat.

Fòssils per entendre l'evolució de la malaltia

Edward Odes, coautor dels dos articles, assenyala que "la medicina moderna tendeix a assumir que els càncers i tumors en els éssers humans són malalties causades per factors ambientals i estils de vida moderns. Els nostres estudis mostren que aquestes malalties es van originar milions d'anys abans que existissin les societats industrials modernes".

Patrick Randolph-Quinney, un altre coautor dels dos articles, explica que molts càncers actuals "són completament nous i estan ocasionats per l'obesitat i la dieta, l'alcohol o el tabac, hi ha una relació causal directa". Ara bé, els tumors fòssils que s'han trobat són càncers osteogènics primaris, de manera que aparentment no hi ha factors ambientals relacionats amb la seva aparició.

"Hi ha d'haver quelcom més que causa el càncer", afirma Odes. "Encara no sabem de què es tracta. Sabem que la capacitat de tornar-se maligne és antiga. També sabem que hi ha mecanismes que ocasionen aquests tumors i càncers. La pregunta és com podem fer servir aquests mecanismes per entendre l'evolució del càncer des de temps antics fins als temps actuals". És d'esperar, doncs, que ara que se sap que l'afecció existeix des de molt abans del que es creia la comprensió dels seus orígens i processos també evolucioni.

Una malaltia universal
Els éssers humans no són els únics animals que poden patir càncer, i de fet ni tan sols van ser els primers. Segons expliquen els autors dels articles, s'han detectat evidències de la malaltia a dinosaures del Juràssic i s'han trobat tumors a peixos fossilitzats de fa 300 milions d'anys.