Plató deia que l'oricalc era "el més preciós dels metalls després de l'or". Ara, s'han trobat 47 lingots d'oricalc al fons del mar de Gela, a la costa siciliana. Sembla que aquests lingots pertanyen, com els 39 que ja van ser trobats el desembre de 2014, a una nau que es va enfonsar a la primera meitat del segle VI aC. En aquella època, Gela era una colònia grega molt important.

Els investigadors sicilians que han fet la troballa pertanyen a la Guardia di Finanza di Palermo i la Superintendència del Mar, i a més de l'oricalc han trobat una àmfora arcaica i dos cascos corintis, uns cascos de bronze de l'antiga Grècia que cobrien tot el cap, deixant obertures només per als ulls i la boca.

L'oricalc i l'Atlàntida
L'oricalc és un aliatge de coure i zinc. És un metall que ha estat esmentat en diverses escriptures antigues, una de les quals és una història de l'Atlàntida al 'Críties', un dels últims diàlegs de Plató. Segons ell, va ser trobat a molts llocs de l'Atlàntida en temps antics.

L'Atlàntida, segons la mitologia grega, és una illa o continent que hauria estat enfonsat a causa d'un terratrèmol i sembla que era poblada pels atlants, una civilització molt avançada pel seu temps, 9.000 anys abans de la Grècia clàssica. Plató és la font més antiga i coneguda de la història del continent perdut que després ha estat tema de les obres de diversos autors. N'és un exemple 'L'Atlàntida', un dels poemes més famosos de Jacint Verdaguer.