El govern dels Estats Units ha recuperat 400 pàgines del diari del dirigent nazi Alfred Rosenberg, confident d'Adolf Hitler i un dels ideòlegs del nazisme. Els documents, desapareguts després de ser utilitzats com a prova durant els judicis de Nuremberg de 1946, revelaran noves dades de l'Alemanya nazi i ajudaran a entendre amb més detall la història de l'Holocaust. Després d'una primera anàlisi del seu contingut, els experts creuen que el dietari fins i tot podria contradir la documentació que es té fins ara del Tercer Reich.

Els textos, escrits en diferents tipus de paper, recullen l'activitat de Rosenberg des de la primavera de 1936 fins a l'hivern de 1944. Les pàgines descriuen algunes de les reunions que va mantenir amb Hitler i altres dirigents nazis, com Heinrich Himmler i Hermann Göring, i inclouen detalls importants sobre la tensió dins de les files dels alts comandaments alemanys. A més, recullen informació sobre l'intent d'ocupació de la Unió Soviètica i dades sobre plans d'assassinats massius a jueus i a altres habitants d'Europa de l'Est.

Alfred Rosenberg va ser un dels ideòlegs més rellevants del nazisme, i el seu llibre ‘El mite del segle XX' va ser una de les fonts intel·lectuals de la política racial de Hitler. Va dirigir el departament d'afers exteriors del partit nazi l'any 1933 i va jugar un paper important en l'extermini de milions de jueus durant l'Holocaust. També va ser el responsable del saqueig sistemàtic d'art jueu que va dur a terme l'organització Imperi Rosenberg per tot Europa, de la qual les pàgines del diari recullen molts detalls. Després de la Segona Guerra Mundial, va ser condemnat per crims contra la humanitat durant el procés de Nuremberg, i executat l'any 1946 juntament amb una dotzena d'oficials nazis.

El dietari ha estat recuperat gràcies a una exhaustiva investigació de l'FBI que va partir de les sospites que un dels fiscals de Nuremberg, Robert Kempner, va traficar amb el material del judici. Després de la mort de Kempner l'any 1993, els seus arxius van ser objecte de disputa entre els seus hereus durant una dècada, i quan finalment van ser donats al Museu de l'Holocaust de Washington milers de pàgines havien desaparegut. Part dels papers han estat finalment localitzats en possessió d'un exsecretari del fiscal, Herbert Richardson.