L'egiptòleg Wael Sherbiny ha aprofitat la seva intervenció en el Congrés Internacional de egiptòlegs a Florència per anunciar el descobriment d'un manuscrit en els prestatges del Museu del Caire. I no és tracta d'un manuscrit qualsevol: conté conjurs religiosos i representacions de colors dels éssers divins i sobrenaturals. Es tracta d'un rotllo de cuir d'un dos metres i mig de llarg, amb el text i els dibuixos en els dos costats. És alhora el manuscrit egipci més llarg i el més antic. Es calcula que data entre el 2300 i el 2000 aC.
"El document va ser completament oblidat, probablement perquè els que tenien contacte directe amb ell va morir durant o just després de la segona guerra mundial. Des de llavors, s'havia conservat entre centenars d'altres manuscrits i papirs antics al Museu del Caire ", ha explicat. Encara no es coneix la procedència del document, però segons Sherbiny el va adquirir l'Institut Francès d'Arqueologia Oriental en la botiga d'un comerciant d'antiguitats després de la Primera Guerra Mundial. Després el van donar al Museu del Caire on posteriorment "va caure per complet en l'oblit".
"Després d'un estudi llarg i difícil dels detalls de cada un d'aquests fragments, vaig aconseguir reconstruir i descobrir el traçat original dels segments", ha explicat Sherbiny. Després ha afegit que com si es tractés d'un trencaclosques va aconseguir reconstruir la totalitat dels segments sobre la base de la seva familiaritat amb els textos i dibuixos similars que havia observat a l'interior d'alguns taüts.
Es data el rotllo a entre 2300 aC i 2000 aC, de finals de l'Imperi Antic fins a principis de l'Imperi Mitjà, i diu que conté molts dels nous textos religiosos, entre ells un gran segment pictòrica-textual de l'anomenat Llibre dels Dos Camins, conegut des de la decoració entarimat de taüts de l'Imperi Mitjà, així com encanteris religiosos formulades en la primera persona del singular, probablement destinat a la recitació d'un sacerdot.
Només hi ha sis manuscrits similars que hagin sobreviscut des de l'antic Egipte, si bñé tots són papis i no de cuir. Segons l'estudiós, el cuir era un material d'escriptura molt valorat en en l'antic Egipte, però es degradava molt fàcilment. El clima sec del país, en canvi facilitat la conservació de papirs al llarg dels mil·lennis, mentre que els documents de cuir no ha sobreviscut. Wael Sherbiny, que és doctor en egiptologia per la Universitat de Lovaina, a Bèlgica, està treballant en la transcripció del manuscrit per a la seva publicació.
"El document va ser completament oblidat, probablement perquè els que tenien contacte directe amb ell va morir durant o just després de la segona guerra mundial. Des de llavors, s'havia conservat entre centenars d'altres manuscrits i papirs antics al Museu del Caire ", ha explicat. Encara no es coneix la procedència del document, però segons Sherbiny el va adquirir l'Institut Francès d'Arqueologia Oriental en la botiga d'un comerciant d'antiguitats després de la Primera Guerra Mundial. Després el van donar al Museu del Caire on posteriorment "va caure per complet en l'oblit".
"Després d'un estudi llarg i difícil dels detalls de cada un d'aquests fragments, vaig aconseguir reconstruir i descobrir el traçat original dels segments", ha explicat Sherbiny. Després ha afegit que com si es tractés d'un trencaclosques va aconseguir reconstruir la totalitat dels segments sobre la base de la seva familiaritat amb els textos i dibuixos similars que havia observat a l'interior d'alguns taüts.
Es data el rotllo a entre 2300 aC i 2000 aC, de finals de l'Imperi Antic fins a principis de l'Imperi Mitjà, i diu que conté molts dels nous textos religiosos, entre ells un gran segment pictòrica-textual de l'anomenat Llibre dels Dos Camins, conegut des de la decoració entarimat de taüts de l'Imperi Mitjà, així com encanteris religiosos formulades en la primera persona del singular, probablement destinat a la recitació d'un sacerdot.
Només hi ha sis manuscrits similars que hagin sobreviscut des de l'antic Egipte, si bñé tots són papis i no de cuir. Segons l'estudiós, el cuir era un material d'escriptura molt valorat en en l'antic Egipte, però es degradava molt fàcilment. El clima sec del país, en canvi facilitat la conservació de papirs al llarg dels mil·lennis, mentre que els documents de cuir no ha sobreviscut. Wael Sherbiny, que és doctor en egiptologia per la Universitat de Lovaina, a Bèlgica, està treballant en la transcripció del manuscrit per a la seva publicació.
