OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Actualitat

Troben un nou continent sota l'illa Maurici

Un grup de científics ha descobert Maurítia, un tros d'escorça terrestre que s'hauria format fa 200 milions d'anys a prop de Madagascar

Clara Duarte
2 de febrer de 2017
Vista de l'illa Maurici -  Thinkstock - Sapsiwai
Vista de l'illa Maurici - Thinkstock - Sapsiwai

Maurítia és el nom que s'ha donat, col·lectivament, al continent descobert sota l'illa Maurici, a l'oceà Índic. El tros de terra sembla que és una part de la desintegració del supercontinent Gondwana que va tenir lloc fa 200 milions d'anys i que va donar lloc a la formació d'Àfrica, l'Índia, Austràlia, Sud-amèrica i l'Antàrtida.

Els investigadors van trobar zircons, minerals d'uns 3.000 milions d'anys d'antiguitat, quan estaven estudiant la fragmentació dels continents. Això els va sorprendre, ja que l'edat d'aquest tros d'escorça no es correspon amb l'antiguitat de l'illa Maurici, que es va formar fa uns nou milions d'anys. És per això que es creu que l'escorça prové de la fragmentació de Gondwana.

El zircó es produeix principalment en granits dels continents i conté fragments d'urani, tori i plom, minerals que sobreviuen molt bé el procés geològic i que, per tant, es poden datar amb gran precisió.

De fet, el 2013 ja s'havien trobat restes de zircó sota la sorra de l'illa Maurici, però es va pensar que el mineral podia haver arribat a la platja transportat pel vent. Ara, però, s'ha vist que és resultat de la ruptura de Gondwana, que, segons el científic Ashwal, no va ser una simple divisió, sinó una fragmentació complexa causada pel moviment de les plaques tectòniques.

Aquesta descoberta ha estat publicada a la revista britànica ‘Nature Communications' i és el fruit de la recerca d'un grup de científics internacionals format pel geòleg Lewis Ashwal (Universitat del Witwatersrand, Sud-àfrica); Michael Wiedenbeck (Centre d'Investigació Alemany de Geociències), i Trond Torsvik (Universitat d'Oslo, Noruega).

Subscriu-t'hi

Portada del número 260 de SÀPIENS (novembre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​​​​​​​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 260 de SÀPIENS (novembre 2023)

Catalunya en peu de guerra

La ferotge revolta dels catalans contra l'exèrcit de Napoleó

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto