Maurítia és el nom que s'ha donat, col·lectivament, al continent descobert sota l'illa Maurici, a l'oceà Índic. El tros de terra sembla que és una part de la desintegració del supercontinent Gondwana que va tenir lloc fa 200 milions d'anys i que va donar lloc a la formació d'Àfrica, l'Índia, Austràlia, Sud-amèrica i l'Antàrtida.

Els investigadors van trobar zircons, minerals d'uns 3.000 milions d'anys d'antiguitat, quan estaven estudiant la fragmentació dels continents. Això els va sorprendre, ja que l'edat d'aquest tros d'escorça no es correspon amb l'antiguitat de l'illa Maurici, que es va formar fa uns nou milions d'anys. És per això que es creu que l'escorça prové de la fragmentació de Gondwana.

El zircó es produeix principalment en granits dels continents i conté fragments d'urani, tori i plom, minerals que sobreviuen molt bé el procés geològic i que, per tant, es poden datar amb gran precisió.

De fet, el 2013 ja s'havien trobat restes de zircó sota la sorra de l'illa Maurici, però es va pensar que el mineral podia haver arribat a la platja transportat pel vent. Ara, però, s'ha vist que és resultat de la ruptura de Gondwana, que, segons el científic Ashwal, no va ser una simple divisió, sinó una fragmentació complexa causada pel moviment de les plaques tectòniques.

Aquesta descoberta ha estat publicada a la revista britànica ‘Nature Communications' i és el fruit de la recerca d'un grup de científics internacionals format pel geòleg Lewis Ashwal (Universitat del Witwatersrand, Sud-àfrica); Michael Wiedenbeck (Centre d'Investigació Alemany de Geociències), i Trond Torsvik (Universitat d'Oslo, Noruega).