Després de molts intents, ara sí que va de veritat: la presó Model de Barcelona tanca definitivament d'aquí uns dies. El passat 6 de març hi van entrar els últims presos preventius, i, a partir d'aquell moment, va començar el moviment de població reclusa més important de la història recent d'aquest país per poder repartir en d'altres centres els més de 900 interns de la Model.

El procés del tancament i el trasllat dels presos no ha estat fàcil: a les dificultats tècniques cal sumar-hi l'impacte que aquest trasllat provocarà, sobretot, en els familiars dels interns, que s'hauran de desplaçar fora de Barcelona per visitar-los. Sense oblidar, és clar, el malestar de bona part dels treballadors, que també viuran un trasbals considerable amb aquest canvi. Un equip de televisió de Sombatabat ha tingut accés en aquests moments d'impàs a la vida quotidiana de cinc interns de la Model. Els ha pogut seguir en les seves activitats quotidianes, en les seves preocupacions, les seves pors i les seves esperances. El resultat és el retrat de com s'han viscut des de dins els darrers dies d'aquesta presó barcelonina. El documental, titulat 'Últims dies a la Model', es podrà veure el dimarts 6 de juny al programa 'Sense ficció', de TV3.

Una presó amb molta història
Amb el tancament de la Model també es tancarà una història que va començar fa gairebé 113 anys: el 1904 es va inaugurar la presó, seguint els nous criteris que buscaven no només el càstig, sinó també la rehabilitació dels delinqüents. La Model era la resposta a les condicions penoses amb les quals vivien els reclusos de la presó de Reina Amàlia. Davant la manca d'higiene i de cura dels presoners, el caos i les males condicions en les quals es trobava tot plegat, alguns ciutadans s'havien mobilitzat per tal de demanar una presó digna a una ciutat com la Barcelona d'aquells temps. Per això, l'Ajuntament i la Diputació van començar a tramitar el projecte d'una presó 'moderna', la Model, que s'acabaria erigint a l'Eixample. La novetat més important que va incorporar aquell nou centre penitenciari, al qual només hi van traslladar els homes -les dones i els nens van continuar malvivint al cau infecte de Reina Amàlia fins al 1936- va ser el fet que incloïa cel·les individuals per a cada reclús. Però malgrat les bones intencions, la Model aviat es va massificar i a la vegada es va convertir en el símbol de la repressió i de l'exclusió: com un mirall, en cada moment històric ha reflectit qui són els perdedors.

Des que la Generalitat en va assumir les competències penitenciàries el 1984, es va fer evident que la Model no reunia les condicions per als nous estàndards de tractament dels interns. Però els diversos intents de tancar-la van resultar infructuosos. Finalment, l'acord signat el gener passat entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat ho farà possible.