Fins ara, el Museu Britànic s'havia mostrat taxatiu sobre un possible retorn dels marbres del Partenó a Grècia, el seu lloc original. Els diversos responsables del centre apel·laven, d'una banda, a la fragilitat de les peces —que fan inviable el trasllat— i, de l'altra, a les poques garanties que ofereixen les instal·lacions gregues per albergar ‘tresors' tan delicats. Malgrat això, Grècia mai no ha deixat de reclamar el retorn de les escultures i els frisos. És més, fa pocs mesos el govern grec va contractar els serveis d'un prestigiós i car bufet d'advocats britànic per iniciar una sèrie de plets judicials. És cert, però, que una de les primeres decisions del nou govern d'Alexis Tsipras ha estat trencar el contracte amb aquest bufet d'advocats, si bé les reclamacions —segons fonts oficials— continuaran per vies més econòmiques.

Ara bé, sembla que l'actitud taxativa dels britànics ha començat a virar cap a posicions una mica més conciliadores. El primer indici va ser el préstec temporal d'una de les escultures del Partenó al Museu de L'Ermitage de Sant Petersburg. Després d'aquest trasllat fins a Rússia, on queden els arguments sobre la fragilitat de les peces? El diari britànic ‘The Independent' ha explicat que els responsables del Museu Britànic han enviat una carta a la Unesco per intentar justificar-se. En l'escrit, el seu director, sir Richard Lambert, anima les autoritats acadèmiques hel·lenes a explorar noves vies per millorar l'estudi i el coneixement dels marbres del Partenó. Però, com s'ha d'interpretar aquesta afirmació? Les paraules de Lambert són massa ambigües per treure'n l'aigua clara, però molts analistes consideren que la missiva deixa la porta oberta a un préstec de les peces per exposar-les a Atenes. Tot i així, acceptar un acord d'aquest tipus —un préstec— significaria reconèixer el Regne Unit com a titular dels marbres, un reconeixement que no acabaria de satisfer els grecs, que consideren Grècia com única i legítima propietària de les peces.