Per als antics maies, un ‘cenote' era un lloc sagrat. D'aquí que a aquesta mena de pous naturals d'origen càrstic formats per l'ensorrament del sostre d'una cova dipositessin les seves ofrenes i fins i tot restes de sacrificis humans. Ara, un equip d'arqueòlegs mexicans del Centro de Investigaciones del Mayab (CIM) ha trobat un gran ‘cenote' verge que va pertànyer a la històrica ciutat de Chichén Itzá.

S'hi han trobat 200 gerros de ceràmica que confirmen la importància que aquests pous tenien en la cultura maia, tant la prehispànica com la posterior a la conquesta espanyola. Segons el coordinador del CIM, Sergio Grosjean Abimerhi, aquest ‘cenote' és, "després del Cenote Sagrado de Chichén Itzá i del Cenote X'lakah, al jaciment arqueològic de Dzibilchaltún, el que ha proporcionat un major nombre de gerros i vestigis de la història maia de l'exploració subaquàtica". El seu valor, però, és encara més gran, ja que l'espai s'ha trobat en el seu estat original, a diferència d'altres com el Cenote Sagrado, que van ser dragats per recuperar les restes que s'hi havien dipositat. En aquest cas, els arqueòlegs s'han submergit a aquest pou de 30 metres de fondària i 51 de diàmetre per estudiar i recuperar les peces que s'hi han llançat al llarg de segles. Les més antigues semblen datar del segle X i les més modernes, de l'era colonial.