El descobriment d'un esquelet de 3.000 anys d'antiguitat a Grècia podria confirmar una de les llegendes més fosques de l'antiguitat: que els antics grecs feien sacrificis humans. Un equip grecoamericà d'investigadors ha descobert els ossos d'un adolescent a la muntanya anomenada Liqueos en l'antiguitat, coneguda per ser escenari de sacrificis d'animals a Zeus.
Fonts més tardanes, com Plató, van associar la muntanya amb rumors de sacrificis humans, si bé rarament s'ha confirmat aquesta pràctica al món grec i mai a la Grècia continental. És per això que pot ser massa aviat per especular sobre com va morir l'adolescent, tot i que la ubicació és fonamental. David Gilman Romano, professor d'Arqueologia Grega a la Universitat d'Arizona i participant en l'excavació, explica que "sigui o no un sacrifici, s'ha trobat a un altar per a sacrificis" i que "no és un lloc on s'enterraria un individu".
D'altra banda, Jan N. Bremmer, professor emèrit d'Estudis Religiosos a la Universitat de Groningen, als Països Baixos, i editor del llibre ‘The Strange World of Human Sacrifice' (‘El món estrany dels sacrificis humans'), considera que la conclusió "gairebé sembla massa bona per ser veritat". Atès que la majoria d'estudis sobre sacrificis humans a l'antiga Grècia han arribat a la conclusió que eren probablement ficció, al contrari del que passava amb antics israelites, romans i egipcis, prefereix mantenir un cert escepticisme fins que no es demostri la hipòtesi del sacrifici.
El cim de la muntanya, situada a la regió del Peloponès, és el lloc de culte a Zeus més antic conegut, i fins i tot se'l considerava el lloc de naixement del déu. Almenys des del segle XVI aC i fins al voltant de l'any 300 aC, s'hi van sacrificar desenes de milers d'animals.
Fonts més tardanes, com Plató, van associar la muntanya amb rumors de sacrificis humans, si bé rarament s'ha confirmat aquesta pràctica al món grec i mai a la Grècia continental. És per això que pot ser massa aviat per especular sobre com va morir l'adolescent, tot i que la ubicació és fonamental. David Gilman Romano, professor d'Arqueologia Grega a la Universitat d'Arizona i participant en l'excavació, explica que "sigui o no un sacrifici, s'ha trobat a un altar per a sacrificis" i que "no és un lloc on s'enterraria un individu".
D'altra banda, Jan N. Bremmer, professor emèrit d'Estudis Religiosos a la Universitat de Groningen, als Països Baixos, i editor del llibre ‘The Strange World of Human Sacrifice' (‘El món estrany dels sacrificis humans'), considera que la conclusió "gairebé sembla massa bona per ser veritat". Atès que la majoria d'estudis sobre sacrificis humans a l'antiga Grècia han arribat a la conclusió que eren probablement ficció, al contrari del que passava amb antics israelites, romans i egipcis, prefereix mantenir un cert escepticisme fins que no es demostri la hipòtesi del sacrifici.
El cim de la muntanya, situada a la regió del Peloponès, és el lloc de culte a Zeus més antic conegut, i fins i tot se'l considerava el lloc de naixement del déu. Almenys des del segle XVI aC i fins al voltant de l'any 300 aC, s'hi van sacrificar desenes de milers d'animals.
